La Covid de mai acabar
Milers de persones pateixen seqüeles del coronavirus mesos després de contagiar-se. Els símptomes van des de dolors fins a fatiga crònica
Aproximadament un 10% de les persones que s’infecten de coronavirus continuen tenint símptomes com a mínim tres mesos després d’haver-se contagiat, malgrat que les proves no detecten restes del virus, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Moltes fa fins i tot un any que estan així. Aquests símptomes, que en teoria no s’haurien de prolongar més enllà de tres setmanes, són variats i van des de la fatiga, la dispnea (o dificultat respiratòria), el dolor toràcic i de cap fins a les taquicàrdies i fins i tot la boira mental. Això és el que s’anomena síndrome de la Covid persistent (o
long Covid en la literatura científica anglosaxona), sobre la qual encara no existeix consens mèdic a causa del seu gran desconeixement. A Catalunya, unes 1.500 persones amb aquesta síndrome formen part del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, però segurament n’hi ha moltes més que no formen part d’aquesta organització. Totes
es van contagiar en la primera onada de la pandèmia, continuen tenint símptomes un any després i els uneix un sentiment comú: «Trobem que la medicina no dona resposta a la nostra problemàtica. És una malaltia nova, necessitem investigació i això s’aconsegueix amb més inversió en salut», defineix una de les seves portaveus, Sílvia Soler.
La síndrome de la Covid persistent sembla afectar sobretot persones que, paradoxalment, han passat una infecció lleu (més del 80% no han necessitat ingrés hospitalari) i dones joves, al voltant dels 45 anys. La Fundació
Lluita Contra la Sida (FLS) va crear al juny la primera unitat de Covid19 persistent de Catalunya, situada a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona. Des d’aleshores han atès uns 300 pacients. Com que de moment no hi ha tractament a aquesta malaltia, els metges només tracten els símpto
mes, depenent de quins siguin. «El nostre objectiu és trobar un paràmetre que ens digui què està passant en aquests pacients. Estem convençuts que tenen una alteració que els fa estar així», explica la doctora Lourdes Mateu, investigadora principal d’aquesta unitat.
Doblement oblidats
«Hi ha metges que no creuen en aquesta síndrome. Aquests pacients han sigut doblement oblidats: no van ser atesos en la primera onada perquè el sistema estava col·lapsat i a les analítiques que els fan no es veuen alteracions», afegeix Mateu.
Segons la cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Judith Sánchez Raya, la síndrome de la Covid persistent s’ha vist en altres pandèmies de la grip o de la
Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS), infeccions que «van desembocar en fatiga crònica» en un 30% dels pacients. «Encara no sabem bé quin percentatge de pacients amb Covid acabaran desenvolupant la Covid persistent perquè no ha passat prou temps», diu.
La síndrome de la Covid persistent podria considerar-se una seqüela de la Covid-19. Els metges expliquen que és molt semblant a la fatiga crònica, amb una existència real que també ha estat molt temps qüestionada per la ciència. «Encara no sabem si aquests pacients tindran aquesta síndrome de per vida. La majoria es recupera al cap de dos o tres mesos i no acaben desenvolupant Covid persistent», afegeix Sánchez Raya. A més a més, tampoc els nens se’n deslliuren: a Can
Ruti hi ha, des del desembre, una unitat pediàtrica de Covid persistent. «Als nens els afecta menys que als adults. Però, entre els menors d’edat, els que més pateixen la Covid persistent són els adolescents. Tenen els mateixos símptomes que els adults», diu per la seva part Mateu.
PCR negativa i sense seqüeles
Per als metges, existeixen dos requisits a l’hora de diagnosticar la Covid persistent: un, la PCR ha de donar negativa, i dos, no detectar cap seqüela. «Per exemple, si un malalt té seqüeles a la via aèria, la vasculatura o el parènquima pulmonar, ja no és Covid persistent. El més greu és la fibrosi pulmonar. Quan hi ha una seqüela com aquesta, ja no és Covid persistent», assenyala Xavier Muñoz, pneumòleg de la Vall d’Hebron. «Quan fem proves d’esforç cardiovasculars o estudis del son i no veiem res, llavors és Covid persistent», afegeix. Durant l’últim any, pel Servei de Pneumologia de la Vall d’Hebron han passat més de 1.400 malalts greus amb Covid, als quals l’hospital ha monitoritzat per veure si tenien seqüeles. El 70%, diu Muñoz, no tenen seqüeles. Però hi ha un 30% que sí, i entre aquestes seqüeles hi ha la Covid persistent.
Mentrestant, els malalts que pateixen aquesta síndrome es troben abandonats. «No hi ha un recompte de gent amb Covid persistent», diu Soler. Can Ruti i l’Hospital del Mar són els únics centres catalans amb una unitat dedicada a aquesta problemàtica. Però prova del desconeixement i de la falta de consens és, per exemple, que aquest últim centre declina a EL PERIÓDICO parlar sobre aquest tema perquè «falta evidència» i no hi ha «prou informació», ni tan sols per «definir si es tracta d’una síndrome», segons fonts del centre.
La Covid persistent sembla afectar més pacients que van emmalaltir lleument i dones entorn dels 45 anys
En pandèmies com les de la grip o la MERS, el 30% de les infeccions van desembocar en fatiga crònica