Els ‘Robin Hood’ de les vacunes

«El benefici de les empreses no pot estar per sobre de la salut global», diu una experta d’MSF

Equitat en els tractaments. Un vast moviment, heterogeni i internacional, que inclou des de l’ONU fins a oenagés, demana l’exempció de patents per als tractaments contra la Covid. El món ric, encapçalat pels EUA i la UE, rebutja la iniciativa en una postura que empara el totpoderós sector farmacèutic.

Si el primer món no es pot vacunar de Covid amb la rapidesa que voldria per retards en la producció, no és difícil fer-se una idea de la situació en què es troben els països pobres i de rendes mitjanes. A l’Àfrica, com a part d’Àsia, amb prou feines han vist partides significatives de tractaments ni tampoc se n’esperen a curt termini – la campanya només s’ha iniciat en 5 dels 55 països africans–. En aquest escenari, i sota la premissa que fins que no estigui vacunat el 70% de la població mundial ningú estarà fora de perill, un moviment heterogeni s’enfronta al Goliat de les farmacèutiques amb un objectiu: aconseguir l’exempció de patents i drets de propietat intellectual relacionats amb els tractaments de Covid. Només mentre duri la pandèmia i fins a obtenir la immunitat global.

Una cosa semblant al que va passar fa 20 anys, quan es van aixecar les patents dels medicaments retrovirals per lluitar contra la sida. No obstant, ara també s’intenta evitar el que va passar llavors. Va succeir una dècada abans que fossin accessibles per a tothom i, pel camí, va quedar una generació perduda, especialment a l’Àfrica subsahariana, amb centenars de milers de persones malaltes mortes sense haver tingut accés a la medicació.

Els Governs de Sud-àfrica i l’Índia van presentar per primera vegada la proposta d’exempció de patents per a la vacuna de la Covid el 20 d’octubre del 2020 davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC), institució que regeix els drets de propietat intel·lectual. Compten amb el suport de més de 300 organitzacions de la societat civil en àmbit mundial, entre les quals es troben des de l’ONU fins a oenagés del pes de Metges sense Fronteres i Oxfam Internacional. Però fer un cop d’ull al mapamundi i veure reflectit quins països recolzen la iniciativa i quins la rebutgen evidencia la negativa pràcticament en bloc del món ric. Un centenar de països dels 164 que formen part de l’OMC han saludat la iniciativa mentre els EUA, el Regne Unit, el Japó, el Brasil, Austràlia, Noruega, Suècia i la Unió Europea (UE) es neguen a subscriure l’exempció temporal de patents.

«Una visió curtterminista»

«Els països més desenvolupats tenen una visió curtterminista del que significa la immunització de la població», adverteix Miriam Alía, responsable de vacunació i respostes epidèmiques de l’oenagé Metges sense Fronteres (MSF), que afegeix: «Pensen que si el seu país està protegit, estan protegits i això és del tot erroni, perquè ja s’ha vist que el virus no coneix fronteres i la seva existència prolongada afavoreix l’aparició de noves variants més resistents que les anteriors». Sense oblidar el cost econòmic per als països rics –xifrat en més de 3.000 bilions d’euros, segons el Fons Monetari Internacional (FMI)– que suposaria no vacunar els països més pobres en tant

que les cadenes de producció al tercer món quedarien interrompudes. «Les farmacèutiques estan perdent l’oportunitat de recuperar-se de la reputació nefasta que les persegueix», afirma la responsable de vacunació d’MSF. Contundent, puntualitza: «Al món han mort més de dos milions de persones per Covid i la pregunta és quanta gent més ha de morir i, sobretot, on ha de morir, per entendre que el benefici empresarial no pot estar per damunt de la salut global. S’han aplicat les normes comercials de sempre per abordar un problema de salut pública excepcional», diu. Quin és l’argument principal de la negativa a l’exempció de patents queda resumit per la portaveu de Comerç de la Comissió Europea (CE), Miriam García Ferrer. «No considerem que calgui alliberar les patents perquè ja hi ha prou flexibilitat en el marc de l’Organització Mundial del Comerç». «La UE –afegeix– està disposada a comprometre’s amb tots els membres de l’OMC per discutir si hi ha eventuals problemes d’accés a la tecnologia i permetre facilitar l’accés a tots els estats membres».

Una postura compartida per Espanya. Un argument que la responsable de Relacions Externes d’MSF, Raquel González, rebat a l’entendre que les flexibilitats previstes són benvingudes però insuficients per complexes i inassumibles des del punt de vista jurídic per a països pobres.