El Periódico - Català

Del negoci del gas al de l’energia

La companyia sorgida a principis dels 90 de la fusió de Catalana de Gas i Gas Madrid s’ha convertit avui en una empresa energètica que aposta per la digitalitz­ació, les energies renovables i l’hidrogen verd.

- AGUSTÍ SALA

La nova etapa del que era Gas Natural, avui Naturgy, de la qual el fons australià IFM pretén aconseguir el 22,7% del capital, comença a forjar-se el 2016. Llavors Repsol va vendre la meitat del seu paquet accionaria­l a la companyia, el 10%. Alhora Criteria, el hòlding de participac­ions de La Caixa, i accionista de Repsol, va fer el mateix. D’aquesta manera, Global Infraestru­ctures Partners (GIP) es convertia en soci de referència amb el 20%. Al seu torn Isidre Fainé, el president de la Fundació Bancària La Caixa i de Criteria, passava a ser també president de la companyia en substituci­ó de Salvador Gabarró, mort el març del 2017 i que seguia fins aleshores com a president d’honor, després de liderar la firma des del 2004.

Però aquest va ser només un primer pas en un procés de transforma­ció, ja que Repsol, presidida per Antoni Brufau, que va encapçalar la gasista del 1997 al 2004, va culminar dos anys després, el 2018, la seva sortida definitiva de la companyia, en el capital de la qual es mantenia des de feia gairebé 30 anys. Això va donar entrada amb el 20% del capital a CVC i la família March, a través de la Corporació Financera Alba, per encarar una nova etapa amb Francisco Reynés, fins aleshores president d’Abertis, llavors una altra de les grans participad­es de La Caixa i avui en mans de la italiana Atlantia (família Benetton) i ACS, al capdavant.

De la mà d’aquest executiu de la màxima confiança de Fainé va venir el canvi de nom: Gas Natural va passar a denominar-se Naturgy a la primera junta d’accioniste­s que va presidir el 2018. Aquest era un nou capítol en una empresa nascuda com a gasista de la fusió de Catalana de Gas, controlada per La Caixa; i Gas Madrid, propietat de Repsol, el 1991 de la mà de Pere Duran Farell. La companyia va fer un altre dels seus grans salts el 2009 amb l’absorció d’Unión Fenosa, després de l’opa fallida sobre Endesa el 2006, envoltada en una intensa polèmica política. Un altre dels ascensos de l’antiga Gas Natural va ser l’adquisició de l’elèctrica xilena CGE el 2014, que avui està en procés de venda a la xinesa State Grid per 2.570 milions d’euros.

Un missatge clar

I és que el 2018, seguint amb Criteria-La Caixa com a primer accionista, va passar de companyia de gas a empresa energètica. Reynés no es va conformar amb un rentat de cara amb una nova marca i logotip sinó que va depreciar el valor de les seves centrals convencion­als en 4.900 milions. Va llançar al mercat un missatge clar: els actius energètics tradiciona­ls valien molt menys del que es comptabili­tzava en llibres. I el mateix va fer en el quart trimestre del 2020, amb una altra retallada de valor de 1.019 milions, en aquesta ocasió amb les centrals de cicle combinat (gas), que actuen de matalàs del sistema quan no tiren les renovables. La tasca del president ha consistit a preparar la companyia, que d’aquí a uns mesos es mudarà de l’emblemàtic quarter general de la Barcelonet­a a l’avinguda Diagonal, per a un futur verd i digital apostant per les energies renovables i l’hidrogen verd.

n

 ??  ?? Els diferents president que ha tingut la companyia. D’esquerra a dreta, Pere Duran Farell, Antoni Brufau, Salvador Gabarró, Isidre Fainé i Francisco Reynés.
Els diferents president que ha tingut la companyia. D’esquerra a dreta, Pere Duran Farell, Antoni Brufau, Salvador Gabarró, Isidre Fainé i Francisco Reynés.
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain