La pressió dels republicans ha impedit tancar el penal
> La presó ha arribat a tenir 780 presos, dels quals Bush en va transferir 540 a tercers països, Obama 197 i Trump un
Mai ha sigut tan fàcil tancar Guantánamo ni tampoc tan difícil. Dels 780 presos que hi va arribar a haver al seu dia, avui no en queden més que 40, després que George Bush en transferís uns 540 a tercers països; Barack Obama, 197, i Donald Trump, tan sols un. L’Administració de Joe Biden s’ha proposat ara completar la feina de l’últim president demòcrata, que va firmar una ordre executiva per tancar el penal tot just començar el seu mandat, però mai va poder complir-la pels seus propis errors i l’oposició visceral que va trobar al Congrés.
Aquesta oposició no ha desaparegut, particularment en el bàndol republicà, però Guantánamo ja no desperta les emocions de fa uns anys i continua sent una aberració tant legal com financera. Cadascun dels seus presos costa a l’erari públic 13 milions de dòlars a l’any.
«L’únic obstacle veritable per tancar Guantánamo en aquests moments seria la falta de voluntat política», afirma Daphne Eviatar des d’Amnistia Internacional. «Biden ha de tenir el coratge per enfrontar-se a aquells polítics que sempre han mirat de dir que el tancament seria un signe de debilitat que soscavaria la seguretat nacional. En realitat, seria el contrari, perquè és il·legal i inconcebible mantenir 40 homes musulmans detinguts indefinidament». Biden no sembla tenir pressa per desgastar-se en la batalla política de Guantánamo. Encara no ha nomenat ni tan sols un enviat especial com va fer per negociar la repatriació dels presos a tercers països, un pas fonamental perquè el procés arrenqui.
Aquest sembla ser el camí més curt per buidar el penal perquè el Congrés ha prohibit periòdicament la transferència dels detinguts als EUA perquè puguin ser jutjats i eventualment empresonats al seu territori. Les dificultats per donar-los una sortida varien en funció de la categoria dels presos. Sis ja han rebut el vistiplau per ser alliberats, sempre que algun país vulgui acollir-los. 22 més s’esllangueixen entre reixes sense càrrecs ni resolució a la vista, els anomenats «presoners eterns», mentre que els 12 restants han sigut processats o condemnats per les comissions militars. D’aquests últims, sis podrien enfrontar-se a la pena de mort.
«Les comissions militars són la part més complicada del puzle perquè, si bé han sigut la peça més reconeixible del sistema legal de Guantánamo, han sigut incapaços de prosperar», afirma Karen Greenberg, directora del Centre de Seguretat Nacional de la Universitat de Fordham. N’hi ha prou amb un exemple: el judici militar contra els cinc presumptes arquitectes de l’11-S encara no ha començat, gairebé dues dècades després dels atemptats. «Les comissions han fracassat perquè moltes de les proves es van obtenir mitjançant la tortura i això afecta a l’hora d’anar a judici», afegeix Greenberg, que creu que la justícia nord-americana hauria d’oferir acords extrajudicials als processats perquè compleixin condemna a tercers països.
Res d’això serà fàcil, per més que Biden defensi el tancament de Guantánamo des de la seva època com a vicepresident d’Obama. «El problema d’Obama va ser que no va actuar amb prou rapidesa ni va anticipar la fèrria oposició del Congrés». Entre altres coses va mirar de revaluar tot el sistema legal de Guantánamo per acabar acceptant al final les comissions militars que ell mateix havia posat en pausa a principis del seu mandat.