El futur de la informació
Després d’un any de tenses negociacions, el Parlament australià ha aprovat una llei que obliga les tecnològiques a pagar als mitjans de comunicació per les seves notícies i informar de canvis en el seu algoritme. La disputa legal podria marcar un preceden
¿Què passa quan hi ha una col·lisió entre el que vol un país i el que volen els gegants tecnològics que hi operen? Austràlia està vivint aquests dies una tensa pugna amb Google i Facebook, després de l’aprovació d’una proposició de llei que obliga a pagar milers de milions de dòlars als mitjans de comunicació pels seus continguts. Una complexa batalla que pot establir un precedent sobre el futur de la informació.
Després d’un any de tenses negociacions, aquest dimecres el Parlament australià va passar una reforma que estableix que, en el cas que les dues parts no arribin a un acord, un tribunal serà qui decidirà la compensació per aquest contingut de notícies. Les grans tecnològiques detesten la intervenció d’un mitjancer, ja que les perjudica.
Google va amenaçar de marxar del país, però va acabar arribant aquesta setmana a un acord amb els gegants mediàtics per pagar per incloure els seus articles a la secció de notícies del cercador. Facebook, no obstant, va optar per bloquejar, sense previ avís, la publicació i compartició de notícies a la seva plataforma. La decisió va despertar crítiques de polítics i activistes de tot el món. Tot i així, totes dues han tornat a la taula de negociació.
Impacte global
La pugna entre Canberra i els gegants tecnològics se segueix amb atenció des de diferents països del món, que també viuen l’impacte que aquestes plataformes ha causat a l’ecosistema mediàtic. El Canadà ha recolzat la mesura, França ja va seguir el mateix camí i a la Unió Europea comencen a sondejar regulacions similars. El que passi a Austràlia és important perquè pot ser el preludi d’un canvi de paradigma global.
El debat és complex i aborda un problema que ve de lluny. Google i Facebook s’han beneficiat de poder afegir enllaços a notícies de mitjans de comunicació, mentre que aquests han utilitzat l’altaveu d’aquestes plataformes per fer arribar la seva informació a més ciutadans. No obstant, el creixent poder de Google i Facebook les han convertit en un duopoli que absorbeix la immensa majoria de la publicitat digital, assecant el finançament dels mitjans i accelerant la precarització del sector.
Obrir els algoritmes
La llei australiana va més enllà d’una guerra pel pagament . Així, exigeix a Google i Facebook que obrin els seus algoritmes per informar els editors, amb 28 dies d’antelació, dels canvis en la divulgació de notícies. Claus en el funcionament de les tecnològiques, la configuració dels algoritmes determina quines informacions es prioritzen i recomanen al fer una recerca a Google o a l’obrir el timeline de Facebook.
Aquesta decisió, que seria com despullar el secret més gran d’aquestes multinacionals, suposa un canvi sense precedents que qüestiona la relació que hi hagut fins ara entre els estats i les anomenades Big Tech.
¿I el periodisme?
La llei pot beneficiar els gegants mediàtics i perjudicar els petits
Amb aquesta pugna, Austràlia vol obligar les tecnològiques a recompensar els mitjans de comunicació, afectats per la irrupció d’aquestes plataformes. Però, ¿què passa amb el periodisme? «No hi ha cap requisit que cap subsidi atorgat als editors es gasti en la recopilació de notícies», assenyala el periodista Casey Newton a la seva newsletter Platformer.
A més, la llei australiana exclou els petits mitjans de rebre el pagament d’aquestes plataformes. «La proposta actual amenaça de consolidar encara més les grans empreses de mitjans tradicionals i destruir accidentalment la diversitat dels mitjans», van denunciar al setembre un grup de petites webs.
La llei d’Austràlia marca el camí cap a una de nova era per a les grans tecnològiques. No obstant, lluny de posar punt final al debat, obre nous interrogants. ¿I si en el procés de combatre la concentració de poder de Google i Facebook s’acaba accelerant el domini dels gegants mediàtics, que és un llast per al periodisme?