Vox accelera per aniquilar Casado
El 14-F ha donat als ultres el lideratge de la dreta en un territori simbòlic. El PP ja en pateix les conseqüències i s’ha de preparar per al que l’espera. Santiago Abascal vol redoblar l’aposta i va contra el líder popular, amb pressa i sense cap pietat. La direcció popular, sense nord i sense autocrítica, pensa en un pacte imminent amb el PSOE.
El PP té un problema gravíssim d’estratègia, lideratge i credibilitat. Una part dels seus potencials electors l’hi han dit a les urnes catalanes el 14-F, donant l’esquena a un discurs amb massa vaivens. Perplexos continuen un bon grapat de barons i càrrecs públics, entre altres el gallec Alberto Núñez-Feijóo, que continuen esperant una autocrítica reposada sobre les dades del que ha passat a Catalunya: Ciutadans es va dessagnar perdent 30 escons, de la qual cosa en part se’n va beneficiar el PSC, sense que els populars sabessin aprofitar l’ocasió. Al contrari, també es van estimbar, afavorint que els ultres aconseguissin el lideratge de la dreta en un territori clau.
L’estratègia de Pablo Casado, que es va carregar la campanya del 14-F a l’esquena, no ha funcionat. Passar de voler il·legalitzar fins i tot els arbres a Catalunya fa una mica més d’un any, al preàmbul de les generals, a distanciar-se per sorpresa del que va fer el seu partit l’1-O, no ha convençut els indecisos que buscaven certeses a la dreta.
El divorci teòric amb Vox a partir de la moció de censura a Pedro Sánchez tampoc s’ha sabut argumentar en el dia a dia. És el que sentencien els resultats. Aquí segueix la cohabitació pràctica perquè no caiguin governs com el de Madrid o Andalusia. La parròquia conservadora catalana no ha vist en Casado una cosa millor, més païble o defensable o amb més tarannà institucional que Santiago Abascal. Terrible. Els números canten. I s’ha posat una bena per deixar les seves expectatives, o el seu cabreig (que d’això també hi ha) en mans d’un partit ultra, sense parar a pensar excessivament en les conseqüències.
‘Kitchen’ i Villarejo
Aquestes conseqüències són moltes i variades. Per començar, que el PP no queda seriosament tocat només a l’àmbit català, sinó que ho fa en clau nacional. És l’efecte col·lateral que Casado apostés més per les seves pròpies possibilitats que per les del seu candidat, Alejandro Fernández, per evitar el ‘sorpasso’ de Vox a Catalunya. Per tant, queda debilitat també el líder de l’oposició a Espanya, just quan la coalició de govern tampoc passa pel millor moment i juga sense parar a la ruleta política, arriscant la seva pròpia credibilitat davant l’esquerra. Però els populars no estan per llançar advertències efectives a l’Executiu, com tampoc ho està Inés Arrimadas des del centre. ¿Llavors? Doncs que arriben els de Vox, disposats a agafar empenta i aprofitar com a trampolí el que ha passat a Catalunya per eclipsar els populars. Per aniquilar Casado. D’entrada aquesta setmana que comença, l’organització d’ultradreta, com segurament faran altres partits, no perdrà l’ocasió de ficar el dit a l’ull al líder dels populars aprofitant que Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, torna a tenir focus als tribunals. I ganes de donar disgustos a les que una vegada van ser les seves sigles. Alhora el Congrés escalfa motors per posar en marxa la comissió d’investigació de la kitchen, el cas que apunta que el Govern de Rajoy va utilitzar el Ministeri d’Interior per robar documentació a Bárcenas (amb fons reservats), per tal d’evitar la justícia. Vox vol aprofitar aquesta comissió per marcar perfil i donar (més) canya al PP i també al PSOE, fent servir que les dues formacions, en el passat, van treballar amb el polèmic comissari José Manuel Villarejo, en qui van confiar i a qui van lloar i van condecorar. Villarejo, ara en presó preventiva i investigat en una multitud de causes judicials, és un dels personatges públics cridats a comparèixer a la comissió parlamentària. Concretament al seu tram final. Però Vox vol amortitzar des de ja mateix el mal que, al seu entendre, el policia pot fer tant als populars com als socialistes i l’ha visitat a la presó, al centre penitenciari d’Estremera, i adverteix que ho tornarà a fer per obtenir informació les vegades que calgui. La credibilitat que pugui tenir un Villarejo assetjat per la justícia és, sens dubte, el que menys preocupa els ultres en el seu full de ruta.
Renovació del poder judicial
Casado no té bones perspectives, però li queda la fitxa de tancar per fi la renovació del CGPJ amb el PSOE, forçant que Pedro Sánchez li doni públicament el lloc de líder de l’oposició, que pretén arrabassar-li Abascal. Aquest pacte pot estar a punt perquè el PP necessita un clau a què aferrar-se, una vegada que l’anunci de canvi de seu ha sonat a acudit. Vox ja avisa que anirà al Constitucional a recórrer l’acord que encara no ha arribat. El cas és no deixar respirar.