«Les pimes han d’estar al pont de comandament»
Antoni Cañete
1.- Després d’un debat absolutament transparent i participatiu, es va plantejar un canvi del model de governança i, una vegada aprovat per assemblea, vaig fer un pas endavant perquè es requereix experiència i coneixement i m’ho van demanar molts socis i sòcies.
2.- A part de constituir tots els òrgans de govern donant protagonisme a la pluralitat, a la diversitat, a la territorialitat i als sectors faré que tots els presidents de territorials i sectorials creïn equips amb un exèrcit de 700 voluntaris que participaran en el seu àmbit de govern. Em comprometo a anar per tot el territori per explicar el programa, que participi tothom i construir el nou model. 3.- Practicar l’activisme empresarial, és a dir, que hi hagi la màxima participació a l’entitat de pimes, autònomes i autònoms. Perquè aquesta proporcionarà la capacitat d’influència. La segona, situar les pimes al pont de comandament, és a dir, que estiguin on, d’alguna manera, s’influeix, com en l’àmbit estatal, on no tenen una representació real. La tercera prioritat és practicar un capitalisme més inclusiu que permeti tenir la màxima competitivitat i viabilitat. Que no hi hagi lleis que afavoreixin només a uns i amb un concepte: pensar primer en petit, discriminació positiva en funció de la mida de l’empresa. 4.- És una candidatura absolutament polititzada que vol instrumentalitzar la nostra institució per pervertir-la.
5.- Si soc president, ho seré d’un agent social i econòmic d’aquest país que mantindrà el diàleg amb tots els governs, tinguin el color que tinguin. 6.- Les que s’han de tenir amb tots els agents socials i econòmics, de màxima cordialitat, compromís i respecte, amb capacitat de diàleg i concertació. I a més amb Foment tenim un pacte per la unitat d’acció empresarial. Això tenint en compte que hi haurà moltes coses en les quals coincidirem i altres en les quals discreparem, però sense que cap domini. D’aquí la importància de la paritat aconseguida.
7.- Tenir pressupostos al més aviat possible amb una sensibilitat empresarial i econòmica com mai abans perquè després de la qüestió sanitària, el gran risc és la situació en què han quedat la nostra economia i les nostres empreses.
8.- Defensem un concepte de flexiseguretat. Cal adaptar-se als canvis intentant mantenir en la mesura possible la màxima ocupació i la màxima capacitat de coneixement. La reforma laboral segur que té aspectes a canviar en molts sentits, però no com una contrareforma, sinó com la reforma que necessitem de debò, tenint clar que això va de flexiseguretat.
9.- S’ha d’adequar a la màxima capacitat que es pugui permetre donar el millor salari i continuar aconseguint que les empreses siguin competitives i que els que el perceben puguin complir amb totes les seves necessitats. Parlar de xifres concretes em sembla una cosa absolutament populista, no racional. 10.- Poder fer polítiques pensant primer en petit. Un exemple: quan es fa una normativa per als hotels, aquesta és la mateixa per a un de 1.000 habitacions que per al que en té 20. I la capacitat que tenen per complir-la és absolutament asimètrica. Per això en primer lloc s’ha de pensar en petit, cosa que significa que s’ha de portar a terme una segmentació clara de les dimensions de l’empresa procurant que la norma no atrapi la petita i no en freni el creixement.
11.- Si guanya l’altra candidatura, que té uns objectius diferents, no podria seguir. No podria seguir en una institució que es polititza, seria absolutament incompatible.