Les incògnites de la ‘llei rider’
Després de més de quatre mesos de negociacions, el Ministeri de Treball remetrà previsiblement aquesta setmana a les patronals i els sindicats el text final de la nova norma del treball a les plataformes.
La negociació telemàtica que mantenen actualment el Ministeri de Treball, la CEOE, CCOO i la UGT viu, com el diable, en els detalls. La nova norma que ultima l’equip de la ministra Yolanda Díaz no té més de dos fulls i cada paraula és un dilema.
De moment no resulta clar el suport ni de sindicats ni de patronal. Els primers hi estan més a favor, ja que les seves posicions poden exigir més. La patronal sí que s’hi mostra especialment reticent a causa de les seves divisions internes.
Durant quatre mesos les converses han anat adquirint postures diferents. El debat inicial contemplava regular tots els treballadors d’una plataforma digital i finalment ha quedat acotat als repartidors d’aplicacions com Glovo i Deliveroo. El text remès al gener a Brussel·les amb les reformes a portar a terme especificava clarament que la nova llei seria sobre riders.
CONSUMIDOR FINAL Un dels punts de discussió dels redactats que intercanvien les parts és definir a qui protegeix la norma. L’element que sembla més clar és la «presumpció de laboralitat». És a dir, tot repartidor que faci de mitjancer a través d’una aplicació entre dues parts serà considerat, per defecte, un assalariat. I si l’empresa considera que el seu model laboral compleix les condicions necessàries per poder justificar que no ho és, ho ha d’argumentar davant els tribunals. És a dir, la llei rider inverteix la càrrega de prova.
No obstant, el que no és clar encara és la definició d’aquestes dues parts entre les quals hi ha el rider. Un dels redactats que han circulat entre les parts parla d’intermediació entre una empresa i el «consumidor final». El que implica una interpretació restrictiva i que podria suposar un forat en el cas que el missatger transporti un producte entre dues empreses, per a la seva posterior comercialització al «consumidor final». És per això que des dels sindicats estan pressionant per canviar aquest element per «a tercers», el que habilita més interpretacions.
DRET A LA INFORMACIÓ. Una altra de les novetats que incorpora la norma és que les empreses estan obligades a int¡formar els seus treballadors de les implicacions que tingui qualsevol algoritme que utilitzin en el seu dia a dia. Això implica la reforma de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors per reforçar el dret a la informació dels assalariats.
No obstant, el detall encara no està definit i existeixen dues possibilitats. D’una banda, que aquest accés a les implicacions laborals de l’algoritme s’hagi de polir i concretar per la via de la negociació col·lectiva. O bé que quedi blindat en la mateixa norma i no requereixi negociació explícita entre les parts.
TRES MESOS DE MARGE. Encara no hi ha clar el termini, però sí que la nova normativa donarà un marge a les plataformes digitals per regularitzar els seus repartidors i passar d’un model d’autònoms a un altre d’assalariats. Una transició que, de moment, no està clar quant durarà. Hi ha esborranys que esmenten un marge de tres mesos, tot i que el temps pot variar.
El que sí que sembla més clar és que les empreses hauran d’abonar a la Seguretat Social les cotitzacions que no han pagat tot aquest temps pels seus repartidors. Queda pendent aclarir si les empreses hauran de pagar el recàrrec del 20% que els imposa la Seguretat Social en els casos en què fins ara ha intervingut la Inspecció de Treball. No obstant, el canvi de model laboral implica un canvi de paradigma per a les empreses. De passar a tenir molts repartidors i treballant un nombre d’hores molt diferent (uns moltes, d’altres poques), a un altre en què els sortiria més rendible un nombre més petit de riders, amb jornades més semblants. Cosa que podria implicar que una part dels actuals missatgers no siguin regularitzats per les plataformes, que es quedin només amb una part de les seves actuals flotes.