Pros i contres
Els purs
Segueixo, estupefacte, determinades respostes a les xarxes arran de l’atac que va patir la redacció d’EL PERIODICO. I potser són més greus, més feridores, més il·lustratives del moment que vivim, les reaccions d’uns quants –que justifiquen l’agressió– que no pas el fet que es trenquessin vidres i que es fessin pintades a la façana. Hi percebo molt d’odi, molta rancúnia, una mena d’exaltació de la violència necessària i justa per castigar un mitjà que ha dit coses que no agradaven als que ara atien aquest foc. Fins i tot he llegit –de part de persones amb un bagatge intel·lectual potent– comparacions més o menys subtils (poc subtils, de fet) entre el meu diari i rotatius que van ajudar a enlairar la serp de la ignomínia.
Parlo del que sé. Aquí sempre he dit el que he volgut, mai no he callat res i sempre, sempre, s’ha respectat una opinió que, segur, no ha agradat a tothom. És un diari plural, amb virtuts i defectes, per descomptat, amb una determinada visió de la realitat impura, perquè la realitat és així. Imperfecta. No digueu, inconscients, que ja li tocava el rebre, com uns justiciers salvadors, purs en la purificació del foc que crema la convivència.
Oportunisme
Pablo Hasél no és cap heroi de la democràcia, menys encara de la tolerància, però no hauria d’haver entrat a la presó per una llei mordassa abusiva... No per això. La violència que s’ha desencadenat durant les últimes nits mereix la condemna més enèrgica, però els protagonistes dels actes vandàlics d’aquests dies tenen poc a veure amb les persones que encapçalen les manifestacions. L’horror d’un altre ull perdut exigeix una revisió del material, del seu ús i de les tàctiques dels antiavalots, però no justifica el procediment de Junts. No es pot tenir el comandament d’Interior i alhora desacreditar públicament la tasca de la policia sobre la qual manes. Menys encara en nits de fogueres.
No es pot ser sistema i antisistema alhora. Ni es pot elevar a l’altar dels herois uns fanàtics agressius i insubstancials pel sol fet que carreguen contra Espanya. Tampoc és admissible la dilació del Govern PSOE-UP a derogar la llei mordassa. Cada error, cada gest oportunista, cada engany dels governants és una bola de billar que impacta en moltes altres. Els efectes es multipliquen, es confonen i es descontrolen. Més encara en temps de malestar.