Myanmar: el cop anunciat
Tot estava planejat des de l’aclaparador triomf de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) a les eleccions
Les transicions del poder militar al civil són sempre difícils i requereixen un exquisit tacte dels actors tant interns com externs. A l’antiga Birmània, rebatejada com a Myanmar el 1989, el motí se sentia des de feia més d’un any, però ningú en va voler fer cas. Aung San Suu Kyi, enaltida per Occident fins a donar-li el Nobel de la pau el 1991 per vilipendiar-la després per la seva defensa de la neteja ètnica de la minoria rohingya, va emprendre un cos a cos suïcida amb el cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, que ha acabat amb el general traientli la cadira i ella arrestada, mentre els EUA i la Xina es pregunten com ho han pogut fer tan malament.
Des de la seva independència del Regne Unit el 1948, el país ha sigut governat principalment per l’Exèrcit, que el 2011 va obrir una porta al poder civil sense deixar anar les regnes del Govern. Una de les raons d’aquesta obertura va ser que les dures sancions imposades per Occident, i en especial pels EUA, que exigien la democratització de Birmània, havien forçat una excessiva dependència de la Xina. Els militars consideraven el gran veí del nord la mà negra que finançava la guerrilla comunista contra la qual no han deixat de lluitar i van confiar que el prestigi internacional de Suu
Kyi facilitaria equilibrar les relacions exteriors del país, a més d’aconseguir una ajuda massiva d’Occident. No s’ha complert res.
La Constitució, redactada per les Forces Armades el 2008, era un vestit a mida que els autoassignava una de les dues vicepresidències, el control directe dels ministeris de Defensa, Interior i Exteriors, el 25% dels escons de les dues cambres i una clàusula que impedia a Suu Kyi accedir a la direcció de l’Estat. A més, una disposició els permetia coordinar-se amb el Consell Nacional de Seguretat i Defensa per declarar l’estat d’emergència durant un any. L’1 de febrer el van convocar, amb l’assistència del president Win Myint, que va ser detingut després de rebre les explicacions de per què es proclamava.
Tot estava planejat des del triomf aclaparador a les eleccions del novembre passat de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), que va fundar i lidera Aung San Suu Kyi. Va aconseguir el 82% dels vots, però just abans que ocupés els seus escons es va produir el cop. Suu Kyi va ser posada sota arrest domiciliari i, com en els anys de la dictadura, es va recórrer a una acusació absurda –la importació il·legal de 10 walkietalkies– per demanar el seu ingrés a la presó. Molts altres dirigents de l’LND estan desapareguts.
El malestar de l’Exèrcit va començar a forjar-se després de les eleccions del 2015, que van evidenciar la seva impopularitat. L’LND va formar govern i, per obviar la prohibició que el seu líder accedís a la presidència, es va crear el lloc de conseller d’Estat, des del qual Suu Kyi va actuar com a cap d’Estat de facto. L’avís va arribar quan Ko Ni conjuminava el 2017 un nou text constitucional que privaria els militars dels seus poders extraordinaris, l’advocat va ser assassinat a trets i la causa arxivada.
Per a Pequín, Birmània és una peça fonamental en la seva estratègia de la nova ruta de la seda. No està clar quina relació buscaran els militars, però si els EUA imposen noves sancions, el guanyador serà la Xina. El Japó, que té grans interessos en el país, ha donat a entendre que no acompanyaria les decisions de Washington. Biden tindrà difícil complir el seu compromís de «restaurar la democràcia i l’estat de dret» a Birmània. Àsia li clava el primer revés.
nEl malestar de l’Exèrcit es va començar a forjar després de les eleccions del 2015, en què es va evidenciar la seva impopularitat entre la societat