Pròxima estació: Ebola
Noves malalties apareixeran i d’altres es modificaran. Haurem d’estar preparats
Ara que comencem a veure el final del llarg túnel de la Covid-19 amb les esperades vacunacions de múltiples fonts és quan hem d’estar preparats per a possibles nous reptes de salut, particularment per a les malalties infeccioses. Imagineu-vos per un moment que arriba un virus amb la mateixa capacitat alta de propagació del SARS-CoV2, però amb un potencial de causar una mortalitat molt més elevada. Un virus d’Ebola modificat, per exemple. No estic segur si el vaig conèixer per Dustin Hoffman i Rene Russo, que a la pel·lícula Esclat estudiaven un virus similar, però si es produís l’abast d’una infecció molt contagiosa seria devastador. Deixeu-me que us parli una mica del mateix.
El virus de l’Ebola té com a àcid nucleic l’ARN i causa la malaltia del mateix nom, també anomenada febre hemorràgica per Ebola. Pertany a la família Filoviridae, sent el membre més virulent l’anomenat virus de Marburg, que rep aquest nom per la ciutat alemanya on va ser descrit per primera vegada en treballadors exposats a teixits infectats d’un tipus de primat subsaharià (Chlorocebus aethiops). Són virus molt contagiosos associats a evolucions clíniques molt dolentes, freqüentment la mort del pacient. Tot i que endèmics de l’Àfrica equatorial i de l’oest, on es va detectar ja el 1972 i on s’ha produït en les últimes setmanes un brot a Guinea, poden trobar-se també a altres localitzacions.
La pitjor onada d’Ebola va ser entre el 2012 i el 2016, quan va causar més d’11.000 defuncions. La seva transmissió pot venir a partir d’animals (zoonosi) o entre humans. Els ratpenats sumen a la seva mala reputació (des del Comte Dràcula) el fet de ser considerats reservoris del virus. Diarrees, vòmits i mal de cap solen precedir la descompensació multiorgànica causant de l’esdeveniment final. La detecció primerenca dels infectats i l’aïllament ràpid dels malalts (¿us sona?) és la mesura més efectiva, però estem parlant de poblacions on la sanitat pública, universal i de qualitat són una utopia. Fàrmacs diversos, anticossos i fins i tot una vacuna estan en estudi i ús amb diferents graus d’eficàcia, particularment contra el perillós Zaire Ebolavirus.
Les lliçons de la Covid-19
Lliçons a aprendre de la Covid-19 i l’Ebola: actuar ràpid a les zones de possible origen d’aquestes malalties, augmentar la higienització de les mateixes, millorar les condicions sanitàries de les poblacions locals... Són mesures que van més enllà del que els pobres científics podem plantejar. Nosaltres farem la nostra part a l’estudiar la seva biologia i buscar substàncies per tractar possibles noves infeccions, però serà l’economia i la geopolítica els qui han de donar llum verda. ¡I costa tant pensar a llarg termini! La memòria humana és tan fràgil. ¿Qui recorda ara el virus del Zika, que va obrir tots els telenotícies durant un temps? Per tot això, hem d’estar atents i vigilant. I donar recursos als professionals que es dediquen a aquestes àrees. No reinventem la roda. Hi ha poques coses noves sota el sol.
De la carrera de Medicina un n’extreu moltes experiències. Són sis anys en què veus de tot. Un dels records més vius que tinc va ser de les meves pràctiques de Medicina Interna a l’Hospital Clínic. Eren els dies més negres de la pandèmia de la sida. Vaig conèixer un pacient jove seropositiu a VIH per la seva addicció a les drogues per via parental (ADVP). La malaltia ja havia fet estralls i tenia patologies oportunístiques que s’aprofitaven del seu sistema immune debilitat, entre elles la infecció per fongs Candida albicans a la llengua i per Pneumocystis jirovecii als pulmons. Feia dibuixos molt bonics en una llibreta i em deia que els acabaria quan es curés. No el vaig veure més. Un dia l’habitació estava buida i jo vaig acabar les meves pràctiques. Voldria pensar que li va anar bé, tot i que l’estadística em diu que no. I les escenes de pacients de Covid-19 que ni tan sols han pogut acomiadar-se de la manera desitjada dels seus familiars i amics m’ha fet tornar aquest record de fa tants anys. Per això la meva insistència a reforçar la salut pública i la investigació. Perquè totes dues van agafades de la mà.
Llegia aquests dies que els emprenedors multimilionaris Elon Musk (Tesla) i Jeff Bezos (Amazon) tenen grans plans i projectes d’exploració espacial. I em sembla magnífic. Els que em seguiu ja heu de saber que és una disciplina que m’encanta. Però mirant les estrelles no puc deixar de mirar al meu voltant, ni crec que ho hagin de deixar de fer els grans mecenes de la sanitat i la investigació. Perquè noves malalties apareixeran i d’altres es modificaran. Perquè haurem d’estar preparats. Perquè tenim un cap no per portar un barret, sinó per pensar solucions als problemes que ens afecten com a espècie.