‘Maria Arnal i Marcel Bagés’ Dissabte 20 de febrer del 2021 Teatre Joventut de l’Hospitalet

L’anomalia pandèmica ha convertit el nou projecte de Maria Arnal i Marcel Bagés en una seqüència amb alentiment, si bé alimenta un suspens in crescendo que ens prepara per al que, tot ho apunta, serà un àlbum important. Al setembre advertíem dels poders de Clamor (a la venda el 5 de març) arran del seu showcase al Mercat de Música Viva de Vic i dissabte passat en vam tenir una ració més àmplia i definitòria al Joventut de l’Hospitalet (Barnasants), encarrilant la ruta que portarà el duo el 22 d’abril al Tívoli.

Maria Arnal va parlar, a propòsit de les noves cançons (set de les 12 que van integrar el concert), de la nostra «capacitat infinita de mutar», idea que engloba la seva proposta, cada vegada més allunyada dels contorns tradicionals. Capes d’electrònica invasives, violentes de vegades, amb un Bagés atent a les màquines, deixant bona part de les tasques guitarrístiques a David Soler, i un quart element, les «celestials» veus d’una altra parella, Tarta Relena, elevant més el cançoner amb puresa humanista en una connivència digital-orgànica que planteja un nou gir als assoliments d’artistes com Björk i Holly Herndon.

El tàndem va complementar aquest material en una posada en escena amb aura mística: escenari en forma d’escalinata cap al cel, quadro de llums geomètrics, túniques blanques. Hi va haver un rastre d’espiritualitat a Milagro, El gran silencio i Meteorit ferit, amb un cant en tens diàleg amb movedisses dinàmiques electròniques.

Més encara al Cant de la Sibil·la, el remot drama litúrgic amb vista a la fi del món (i una escletxa per a l’esperança) que Arnal i els pastissos van afrontar amb veu nua. Tras de ti, inquieta i una mica turmentada, va destacar amb la seva tonada persistent, com Fiera de mi, de cadència fogosa. I Ventura, que va culminar el concert deixant-nos amb la tornada de «todo lo que no ves» rondant-nos pel cap.

Arnal és una cantant que sap transmetre sentiment sense estar encantada de conèixer-se, una cantant que serveix a la cançó, i la presència sònica és aventurada i senyalitza territori propi manejant l’avantguarda sense permetre’s perdre la pulsió popular, amb mentalisme i foc regenerador. Els seus temes antics continuen creixent amb ells: de La gent a Tú que vienes a rodarme ens van deixar muts amb els seus renovats accents i beats. «En alguns moments m’he oblidat de la pandèmia», va advertir Maria Arnal. No només ella.

n