Flavio, d’‘OT 2020’: «Tinc facilitat per escriure de desamor»
El jove murcià, segon finalista de l’última edició del ‘talent show’, publica ‘Yo con yo mismo’, un volum de prosa poètica il·lustrat, a l’espera de llançar el seu àlbum.
Pot ser que Nia, la guanyadora d’OT 2020, fos la gran veu femenina de l’última edició del talent show musical de TVE-1, però entre els entregats alumnes de la mediàtica acadèmia també hi havia un triunfito que sobresortia pel seu peculiar timbre, un to greu, gairebé de locutor radiofònic. El crooner murcià, com van arribar a anomenar Flavio, que es va alçar amb el segon lloc del concurs.
Als seus 20 anys, el tímid que anava per a pianista i que va començar a cantar fa tan sols tres anys, quan va començar a pujar covers a Instagram, continua preparant el seu primer disc («No sé quan sortirà, perquè em van canviant la data», avança), tot i que s’ha destapat com un poeta sense permís, títol amb què volia batejar la seva primera incursió al món literari, un llibre de prosa poètica il·lustrat al qual al final ha acabat anomenant com el seu primer senzill: Yo con yo mismo (Editorial Bruguera).
«Cada cosa té els seus temps, i la discogràfica té els seus. Des que vaig sortir d’OT he anat traient cançons, però el llibre s’ha avançat al disc», es justifica Flavio, que aprofita les pàgines de l’obra per recuperar records d’infància (com quan de petit jugava a ser director d’orquestra), anotar vivències a tall de diari, escriure uns textos que bé podrien ser cançons i ensenyar als seus fans els esbossos que apuntava a la seva llibreta quan era un inquilí de l’acadèmia d’OT, on sempre va ser un dels alumnes més reservats. «Tens un halo de misteri», li va arribar a dir Portu, un dels jutges del programa, una cosa que el jove cantant atribueix al seu caràcter «més caut i cohibit a l’hora de dir les coses» que la resta dels seus companys.
«Soc el noi solitari a qui sempre li ha costat relacionar-se, que sempre ha preferit estar en un segon pla, passar inadvertit», es descriu Flavio al llibre. Això, òbviament, va quedar enrere només trepitjar el plató d’OT, amb l’aclaparadora projecció mediàtica que fa que els seus participants es guanyin el carinyo de milers d’admiradors, però també despertin l’interès «dels depredadors a l’aguait quan surts al món real». «Et trobes des de gent que et demana un fill a altres que només estan al lloro que cometis un error», explica el jove artista. Ell, gelós de la seva intimitat, s’ho pren amb resignació. «El programa et dona visibilitat i surts convertit en un personatge públic. Però OT m’ha portat a guanyar seguretat de cara a l’escenari», recalca, amb les mires posades en la promoció del seu primer disc, que arribarà pròximament després d’haver anat llançant singles com les balades Yo con yo mismo i Ya i les més mogudes Calma i Dejarse llevar, en les quals parla de nous començaments, però també de ruptures sentimentals.
Cançons tallavenes
«Tinc facilitat per escriure sobre el desamor», confessa. «És més fàcil que la gent connecti amb una cançó així, perquè pots empatitzar i posar-te al lloc de la persona que està patint», remarca qui reconeix que l’últim any li han sortit moltes «cançons tallavenes», d’aquestes que, després d’escoltar-les, fan que «aflori la tristesa» en comptes de posar-te a ballar.
I això que a ell, a OT, se’l veia una brillantor als ulls quan compartia moments amb Samantha. «Era una relació entre dos companys que es recolzen en tot, sense importar-los el que diguin», comenta, visiblement contrariat, sobre la seva relació amb la seva companya de concurs, que també apareix en algun text de Yo con yo mismo. «És que un se sent inspirat per la gent que té al seu voltant, pels familiars i amics, i no només per la seva parella», respon esquivant l’assumpte sobre com continua la seva relació fora d’OT.n