Opa a Naturgy: dilema a la Moncloa
El Govern ha de triar entre un veto protector o obrir la porta a la inversió estrangera
El Govern s’hi juga la imatge i la reputació del país en l’oferta de compra (opa) del fons australià IFM sobre el 22,69% del capital de Naturgy. Es tracta de la primera gran operació en què l’Executiu ha de donar la seva autorització arran de les mesures que va introduir amb l’estat d’alarma per evitar que companyies estratègiques caiguessin en mans de fons i inversors oportunistes aprofitant la caiguda de les cotitzacions borsàries per la pandèmia.
Un veto hauria de justificar-se molt per la necessitat espanyola d’inversió estrangera per finançar el deute públic, però en altres països aquesta pràctica és habitual. Per exemple, el Govern de França va vetar al gener la fusió entre Carrefour i la canadenca Couche-Tard en nom de la sobirania alimentària. A Espanya, a més de l’energia, un altre dels àmbits inclosos en la normativa que permet aquests vetos és el de la «seguretat alimentària». Però, amb aquesta operació no estan només en joc els fins a 5.060 milions que ofereix IFM per una part de Naturgy, sinó futures inversions de capital estranger necessàries per afrontar la transició energètica. Encara res-sonen els ecos dels arbitratges internacionals després de l’escomesa a les energies renovables del Govern del PP.
La norma espanyola actual es pot aplicar quan una compra afec-ti més del 10% del capital de companyies cotitzades o permeti el control de firmes de sectors estratègics. Un d’ells és el de «subministrament d’entrades fonamentals, en particular energia», segons estableix la disposició final quarta del reial decret llei 34/2020, del 17 de novembre. En aquest cas, un dels elements fonamentals seria que la companyia és el principal accionista dels dos gasoductes que transporten gas des d’Algèria. Al seu torn, el grup presidit per Francisco Reynés, que ha donat al grup una empenta definitiva per passar de companyia de gas a empresa energètica, és la tercera elèctrica del mercat i aquest sector també es considera estratègic.
A l’Executiu conviuen postures diferents, des de vetar l’operació o posar-li dures condicions fins a aprovar-la i fins i tot algunes s’han esventat, cosa que ha provocat incertesa i sotsobres a la cotització de Naturgy.
Principal accionista
Una altra de les claus és Criteria, el hòlding de La Caixa, que és el principal accionista de Naturgy amb el 24,8%. Fins ara, no s’ha pronunciat públicament sobre la seva decisió. Els altres dos grans accionistes, el fons CVC, que participa a través d’una societat amb la família March; i Global Infraestructures Partners (GIP), amb al voltant del 20% del capital cada un, ja van anunciar que no acudiran a l’oferta.
El fons australià, que supedita l’operació a obtenir un mínim del 17%, no pretén aconseguir la part que té Criteria, com han afirmat, ja que aspiren a la continuació de La Caixa com a accionista. L’oferta d’IFM, 23 euros, no és precisament un saldo i suposa una prima, és a dir, un sobrepreu, del 19,7% sobre la cotització de Naturgy al tancament el 25 de gener del 2021, últim dia abans d’anunciar-se l’opa; del 22,7% sobre el preu mig de tres mesos abans (18,74) i del 28,9% de sis mesos abans (17,84). En aquest cas no compleix un dels eixos inspiradors de la normativa: que fons o inversors oportunistes poguessin adquirir companyies estratègiques a preus de saldo.
Per Criteria, liderada per qui tam-bé presideix la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, Naturgy ha sigut fins ara una de les seves inversions estratègiques. A l’analitzar l’oferta, la companyia tindrà en compte la prima que ofereix IFM, però especialment que en l’actualitat la companyia energètica constitueix la font de dividends més gran per alimentar l’Obra Social de La Caixa, amb 340 milions el 2019 i probablement més d’aquesta quantitat en el conjunt del 2020 (en el primer semestre eren 145 milions). Això suposa més de la meitat
del pressupost anual de l’Obra Social, que ascendeix a uns 500 milions en una època en què el Banc Central Europeu (BCE) ha limitat la retribució als accionistes per part de la banca. Criteria té el 40% de CaixaBank, que de més de 100 milions de dividend passarà aquest any a «molt menys», segons fonts consultades per aquest diari.
Com succeeix en aquestes operacions, a Naturgy el mutisme és total de portes enfora. L’únic que va declarar el consell d’administració després que es conegués l’opa, és que era «no sol·licitada». La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va autoritzar dijous l’operació, però no es posarà en marxa fins que el Govern es decideixi. L’Executiu disposa de fins a sis mesos per decidir a partir del moment en què el Ministeri d’Indústria rebi la documentació pertinent per part d’IFM, que podria arribar aquest dilluns o dimarts.
Una hipotètica sortida de Criteria del capital deixaria Naturgy a mercè de fons d’inversió i amb un lleuger rastre d’espanyolitat amb els March, amb un 5,1%. La resta quedaria en mans de CVC i GIP, a més a més de la companyia pública algeriana, Sonatrach, amb més del 4%. Per tot això s’estudia l’opció que Criteria pogués fer caixa venent una petita part del que té i que continués com a principal accionista, percebent uns dividends difícils de substituir per ara.