El camí dels comuns
En Comú Podem insisteix en un Govern amb el PSC i ERC. Una cosa que sens dubte sap que és impossible. No només perquè els republicans van ser taxatius en campanya. També ho va ser el candidat Salvador Illa, que demana una investidura que no faculta la llei (de presidència), la mateixa llei per la qual mostren tanta afecció quan es tracta d’altres menesters. Illa, per cert, va ser clar a EL PERIÓDICO: «Al meu govern no hi haurà independentistes».
Després hi ha un precedent que no és menor, per res. Ada Colau va acceptar al seu dia el cordó sanitari imposat per Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’agreujant que aquest veto requeria el recolzament explícit de la dreta extrema. L’acord a tres es va consumar sense més ni més. Tot per impedir la presència dels republicans, guanyadors de les eleccions a la capital catalana. També a la Diputació de Barcelona el PSC va guanyar el capítol, en aquest cas amb Junts, aquests a qui Jéssica Albiach sembla voler com més lluny, millor. És clar que algun dels dirigents de Junts li ho posa fàcil amb els seus estirabots inadmissibles, aclamant que se la increpi i insulti.
Albiach va presumir d’haver mantingut in extremis els vuit diputats la nit electoral. Malgrat aconseguir el pitjor resultat històric amb una caiguda sostinguda que sembla no voler veure. Aquí hi ha les dades. 2012, 10% dels vots. 2015, 9% dels vots. 2017, 8% dels vots. 2021, 6,8% dels vots. La regressió és més que evident. En cas de continuar així, el que està en perill a la pròxima convocatòria electoral és el grup parlamentari.
Colau tampoc va tenir objecció en acceptar els vots de Junts per aprovar el pressupost de Barcelona. I Junts de cap manera és Valls tot i que allotgi alguns personatges populistes. A Junts hi ha gent com Josep Rull, un socialdemòcrata de cap a peus, a l’esquerra del PSC. O una persona com Quim Forn que és tot cor, entre molts d’altres. Que el pròxim Govern sigui de Via Àmplia i que penduli a l’esquerra depèn bàsicament de la bona tasca dels comuns. O segueixen amarrats al camí del PSC o sumen com a Tarragona i Lleida. Aquesta és la seva disjuntiva.