La caiguda d’Abengoa provoca una autèntica batalla política
> El Govern responsabilitza la Junta d’Andalusia i la banca de precipitar la insolvència de la companyia d’energies renovables
Amb un deute de 6.000 milions d’euros Abengoa afronta el concurs de creditors i una nova etapa d’incertesa, la tercera ja, mentre políticament es reparteixen les culpes sobre qui ha deixat caure l’empresa sevillana d’enginyeria i energies renovables, que no ha sigut capaç de posar d’acord els seus accionistes sobre el pla de refinançament que havia de treure la companyia de la seva última crisi. La firma protagonitza la segona insolvència més gran de la història espanyola després de la de Martinsa-Fadesa, que el 2008 va declarar un deute de 7.000 milions d’euros.
Abengoa arriba a aquesta tercera ensopegada –el 2015 es va declarar per primera vegada en preconcurs, amb un deute de 20.000 milions, i el 2018 va ser la segona ensopegada de la qual no ha pogut sortir encara– al no tirar endavant l’últim pla de salvació que havia de procurar una injecció de 550 milions d’euros entre crèdits i avals. La Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (Cesce) havia d’aportar 300 milions en avals, mentre que els 250 restants es repartien en 180 milions prestats per la banca creditora i avalats per l’ICO, 50 milions en un crèdit de l’ICO i 20 milions que aportaria la Junta d’Andalusia. Però el crèdit municipal no va arribar a aprovar-se per part de la Junta, a qui s’assenyala com a causant del desenllaç en la insolvència.
Deures i tasques
La ministra portaveu del Govern, María Jesús Montero, va defensar ahir que el Govern d’Espanya ha fet «els seus deures i tasques» per ajudar a mantenir la viabilitat d’Abengoa. Va assegurar que són d’altres dels participants en el rescat, com la banca i la Junta d’Andalusia, els que han «d’explicar per què no han estat en aquest mateix grau de compromís» que ha portat la companyia a sol·licitar el concurs voluntari de creditors.
De fet, la Junta no ha aportat l’ajuda sol·licitada i els creditors, encapçalats pel Banc Santander i KKR, no han tirat endavant el seu pla. Van accedir a injectar 230 milions a canvi de quedar-se amb la majoria dels actius. Un acord que va ser rebutjat frontalment per una part dels seus accionistes, que van aconseguir expulsar el consell d’administració i intenten donar un altre cop de mà a una junta d’accionistes, convocada per al 4 de març.
Montero va remarcar que el Govern central ha recolzat «en tot moment» Abengoa i sempre ha «tendit la mà» a la companyia per «portar a bon port una difícil situació» agreujada per la crisi de la Covid-19.