Matilde Cañelles López i María Mercedes Jiménez Sarmiento són membres del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC). Aquest article va ser publicat originalment a ‘The Conversation’.

L’Institut Gamaleya d’Investigació en Epidemiologia i Microbiologia, on s’ha desenvolupat la vacuna Sputnik V, es va fundar de manera privada el 1891 i va ser nacionalitzat el 1919. La data de fundació (és un dels centres d’investigació més antics de Rússia) mostra la gran tradició de l’epidemiologia i la microbiologia russes. Actualment es tracta de la institució més important del país en l’àmbit de l’epidemiologia i compta amb una seu a Moscou i nou centres associats. D’ell depèn el Departament de Malalties Infeccioses de la Primera Universitat Mèdica Estatal de Moscou, la més antiga i important escola de medicina del país.

L’Institut Gamaleya ha produït ja diverses vacunes. En destaquen una contra l’Ebola i una altra contra el MERS, però que no es van arribar a publicar en la premsa internacional. La raó (a part, potser, de la inèrcia de l’època soviètica en què no es publicava tant), va ser que les dues epidèmies van acabar bruscament. Però els científics russos van acumular important experiència que ara els ha resultat molt útil.

Es tracta d’una vacuna basada en un adenovirus, un tipus de virus que ja s’utilitza en teràpia gènica i altres vacunes i que sol produir infeccions lleus com el refredat comú. El material genètic d’aquest adenovirus es manipula perquè no causi infecció i per incloure la informació d’una de les proteïnes del virus contra el qual volem protegir amb la vacuna. A l’introduir-se aquest adenovirus modificat a les cèl·lules, aquestes produeixen la proteïna extra, en aquest cas la proteïna S de SARSCoV-2. El sistema immune de la persona que ha sigut vacunada reconeix aquesta proteïna com a estranya i la recordarà. Si aquesta persona s’infecta amb el SARSCoV-2, el sistema immune destruirà els virus, i impedirà el desenvolupament de la malaltia (figura 1).

El problema és que el nostre sistema immune també desenvolupa anticossos contra els mateixos adenovirus, per la qual cosa se sol administrar només una dosi i l’eficàcia disminueix. Ja sabem que una segona dosi reforça la resposta immune. D’aquest tipus, monodosi, és la vacuna de Johnson & Johnson que serà aprovada pròximament.

Per desenvolupar la vacuna d’AstraZeneca, als investigadors de la Universitat d’Oxford se’ls va acudir utilitzar un adenovirus de ximpanzé a fi que el cos humà no ataqui l’adenovirus. Per això, d’aquesta vacuna sí que se’n posen dues dosis.

Doncs bé, els investigadors de l’Institut Gamaleya van tenir una idea diferent per poder administrar dues dosis de la vacuna: utilitzar dos tipus diferents d’adenovirus humans, un per a cada dosi. El treball és doble, però es poden administrar dues dosis i, a més, l’adenovirus funcionarà millor al ser humà i no de ximpanzé. I, com ha passat l’eficàcia resulta molt alta, superior a qualsevol de les altres vacunes d’adenovirus que tenim fins al moment.

Desinformació

Llavors, ¿per què hem desconfiat tots fins ara de la vacuna russa? Simplement, perquè ens faltava informació. Només al publicar-se les dades de la fase III dels assajos clínics hem tingut tota la informació a la nostra mà. Aquesta informació, accessible per a la seva revisió i discussió, marca el tret de sortida per sol·licitar l’autorització dels organismes reguladors i començar la campanya de vacunació. No obstant, a Rússia i en altres països ja estan des de fa mesos administrant la vacuna Sputnik V. Per això precisament a Occident es desconfiava: ¿com es pot vacunar sense saber si la vacuna és segura i eficaç? I, a més, desconeixíem que a Rússia s’havien desenvolupat anteriorment vacunes de característiques similars contra Ebola i MERS.

Com ja alertàvem en un article anterior, sembla que hem pecat de suspicàcia i que el problema amb la vacuna russa era mancada d’informació, i no alguna fallada intrínseca de la vacuna. El justificat escepticisme surt per la porta si la bona ciència entra per la finestra.

Aquest episodi, sens dubte, servirà per tornar el respecte envers una ciència que en el seu moment va servir d’exemple al món amb la carrera espacial, i que va camí de recuperar el seu prestigi internacional amb aquesta vacuna de nom tan apropiat per a l’ocasió.

n