La caiguda que ens va fer tremolar

Només 45 minuts sense Google, al desembre, ens van recordar la nostra dependència

El 14 de desembre les xarxes socials i els mitjans de comunicació es feien ressò d’un fet inusual que havia afectat, en una mesura o una altra, pràcticament tots els usuaris de tecnologia: Google semblava que havia caigut.

Aquest tipus de caigudes afecten usuaris individuals que no poden accedir al seu correu amb Gmail, als seus fitxers a Drive, al seu Calendar o a veure vídeos a Youtube. Però en les circumstàncies actuals, amb mig planeta atenent classes online i teletreballant, l’impacte d’aquest tipus de caiguda és molt més gran: cada minut que els serveis de Google no estan accessibles, moltes persones no poden fer ni les tasques més bàsiques que tenen encomanades. Aquestes pèrdues de productivitat es poden traduir en enormes pèrdues econòmiques.

Aquesta caiguda no ha fet més que confirmar el que en el fons ja sabíem. Si fa uns anys Google deixava de funcionar, això implicava haver de canviar de cercador durant un temps i poc més. Amb més alternatives disponibles, els usuaris d’internet haurien utilitzat un altre cercador per accedir als continguts desitjats. Però el panorama actual és completament diferent, Google sobrepassa amb escreix el bilió d’usuaris. I aquests usuaris depenen de la companyia, i del compte que hi tenen, per a la majoria de les tasques que fan online. Que avui dia són moltes i molt diverses. I en alguns casos, essencials. Per fortuna el problema va durar aproximadament 45 minuts, però la pregunta que sorgeix és òbvia: ¿què hauria passat si la caiguda hagués durat hores o fins i tot dies?

No existeix cap servei que pugui garantir una disponibilitat del 100%. La majoria dels serveis de Google, per exemple, comprometen una disponibilitat de tres nous. És a dir, l’empresa garanteix que els seus serveis estaran disponibles el 99,9% del temps amb la qualitat de servei adequada, cosa que implica a tot estirar 45 minuts de caiguda al mes.

La nostra dependència de la tecnologia com a societat és, a hores d’ara, fora de tota discussió. És a les nostres mans assumir aquesta dependència i gestionar-la adequadament.

A aquells que estan criticant el paradigma cloud (el fet de consumir tota la pila tecnològica com a servei) els pregunto: ¿són capaços d’oferir aquestes mateixes funcionalitats amb solucions propietàries i un 100% de disponibilitat? ¿Serien capaços d’oferir a les organitzacions sistemes in-house que funcionessin sempre, 7 dies a la setmana i 24 hores al dia sense cap interrupció? La resposta és no. Als que van fer un gra massa contra Google els diria que el problema no és utilitzar uns serveis o uns altres: tots tenen problemes de disponibilitat en algun moment. I que la qüestió no té absolutament res a veure amb l’ètica ni amb el model de negoci, estem parlant d’una altra cosa: els imprevistos passen, hi ha apagades, s’inunden les sales de servidors, s’esgota la quota de disc dur d’una màquina.

Tampoc es tracta, en aquest cas, d’exigir regulacions antimonopoli. Aquestes lleis garanteixen la competència i un comerç just, evitant abusos en la fixació de preus, etc. Però estem parlant de disponibilitat, ni més ni menys. No tot s’arregla amb noves lleis. La culpa tampoc és del teletreball, com alguns s’han aventurat a assegurar, una falta de disponibilitat dels serveis de Google ens afecta gairebé igual a l’oficina que treballant a casa.

Pensar en noves contingències

No hauríem de dependre d’un únic proveïdor per a res essencial. Ningú és perfecte

Per tant, que no s’escampi el pànic. Si tot va quedar en una anècdota i que beguessis un cafè uns minuts més del normal, no et preocupis més pel tema. Si, al contrari, et vas posar a tremolar perquè et va afectar de veritat o vas entreveure el que podia haver sigut una catàstrofe si la caiguda hagués durat una mica més, posa fil a l’agulla. Revisa la disponibilitat a què es comprometen els teus proveïdors, analitza com es mesura aquesta disponibilitat i planifica com has de respondre en cas de noves contingències en el futur. I per descomptat, no depenguis d’un únic proveïdor per al que és essencial per a tu. Ni Google ni cap altre, ningú és perfecte.

n