Els eixos turístics preveuen perdre fins a un terç de negocis
Un estudi revela que la facturació ha caigut més del 50% a la majoria dels comerços que aglutina Barcelona Oberta. Sobretot de moda i restauració.
A punt de complir-se un any després de l’inici de la pandèmia i les seves restriccions, motors econòmics de Barcelona com el comerç, el turisme, la restauració i l’hoteleria intueixen una mica de llum al final del túnel, però arrosseguen una pesada càrrega de pèrdues que podria deixar un balanç final de baixes de fins a un terç de l’oferta existent a principis del 2020.
Una quarta part de persianes estan abaixades, i gairebé un 13% d’operadors dels principals eixos i centres comercials tenen intenció d’acomiadar-se durant el 2021, cosa que finalment podria saldar-se amb un 30% o 35% de tancaments, segons ha estimat Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta.
La delicada situació dels eixos més cèntrics i turístics, així com els centres comercials urbans, es nodreix tant de l’extinció del visitant turístic (94% menys), com del públic habitual (cau un 63%) i de l’esporàdic (78%), que abans alimentaven carrers com el Portal de l’Àngel, la Diagonal, les rutes del Born o la rambla de Catalunya.
L’associació, que aglutina una vintena de col·lectius, ha fet el seu primer autoescàner creuant tota mena de dades digitalitzades abans i durant la pandèmia (fins a l’octubre), que afecten tant la mobilitat monitorada des dels mòbils, com la despesa. També ha enquestat els seus empresaris a finals d’any per elaborar el seu quart informe trimestral.
A partir dels dos documents, presentats ahir, queda patent la preocupació pel futur del comerç i l’hostaleria: un 59% de negocis sumen pèrdues de més de 100.000 euros (un 25%, de més de mig milió), mentre que el 47% han sobreviscut amb només ajudes d’entre 2.000 i 5.000 euros.
Jené destaca que l’escassetat de les ajudes, juntament amb la falta d’acords amb molts propietaris dels locals (un 17,8% no ho han aconseguit amb grans tenidors, i un 18,6% amb petits propietaris), ofeguen encara més un sector la facturació del qual ha patit un cataclisme en la majoria d’especialitats.
Així, en l’últim trimestre l’enquesta entre associats mostra que set de cada deu negocis han perdut més del 50% de les seves caixes respecte a un any abans, precisament en un període clau que inclou la campanya de Nadal i el Black Friday.
Caiguda de compradors
Però l’informe d’Indicadors Comercials, amb recolzament de les diferents administracions i a base d’un gran centrifugat de big data, reflecteix que fins a l’octubre (abans de l’última onada de la pandèmia) la caiguda mitjana de la facturació ja era del 35% (superior en la moda i l’hostaleria), alleujada només per l’alimentació (que va créixer sense treva en el confinament, però ara se situa un 10% per sota de fa un any) i el subsector de l’equipament de la llar, que ha arribat a pujar un 20% en vendes. Són nous hàbits, més vida domèstica i menys social, que influeixen directament en el consum, explica Óscar Valero, responsable de l’estudi fet per CREAR Smart Business.
Casualment, aquesta anàlisi en profunditat va començar abans del coronavirus, cosa que ha permès comprovar-ne l’impacte en l’economia local. La primera fase d’estudi (previrus) va detectar que els eixos més cèntrics i turístics de Barcelona sumaven una afluència diària de gairebé 450.000 persones, que creixia un 6,5% les setmanes amb dies festius d’obertura. Pel que fa al negoci, entorn del 52,4% del facturat procedeix de clients que no viuen a l’àrea d’influència de l’eix on van fer la compra. De l’immens tràfec de vianants i visitants, es destil·la que un 12,1% d’aquesta afluència acaben fent alguna compra o despesa.
D’aquesta manera, la caiguda a la tardor de fins al 78% de visitants habituals o esporàdics, va asfixiar el comerç i la restauració, més enllà del turisme, de moment en el dic sec. Jené assenyala que aquestes dades han variat poc en aquestes últimes setmanes, però que s’han agreujat en el cas de la restauració (sense sopars per les restriccions, els ingressos dels quals cauen per sobre del 50%). Aquestes pistes sobre la mobilitat fan que Barcelona Oberta exigeixi a l’ajuntament un canvi de polítiques en l’accessibilitat amb cotxe al centre de la ciutat, considerat un altre pal a les rodes del sector.
Responsables de comerç del Govern, la Cambra i l’ajuntament participants en la presentació de les dades coincideixen en la necessitat de reactivar l’activitat al centre, més malmesa que als barris, amb ajuda de la digitalització, que permet fer una lectura detallada de la marxa de l’activitat. Confien en una recuperació gradual que s’iniciarà d’aquí a uns mesos, però que necessitarà dos o tres anys abans de recuperar la normalitat del tot.