La Barcelona

L’any 2000, un grup de gats es van fer forts al cementiri de les Corts. Fills i nets dels mixos abandonats pels barcelonins durant dècades van convertir el cementiri en un fortí. L’ajuntament va haver de reaccionar. La tinenta d’alcalde Imma Mayol es va fer càrrec de l’assumpte com a responsable de la cartera de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, tot i que testimonis de l’època asseguren que la regidora d’ICV no ho va posar fàcil, que no volia destinar diners públics a la missió.

Però finalment va cedir i es van instal·lar les tres primeres colònies de gats: als cementiris de les Corts i Montjuïc i al parc de la Pegaso. La idea era capturar-los, esterilitzar-los, tornar-los al carrer i donar-los menjar. Aquesta tasca està avui completament en mans d’entitats animalistes que reben 140.000 euros anuals (en seran 166.000 des d’ara) del pressupost municipal. I no, no són les boges dels gats, ni de bon tros. Són les Senyores que estimen els gats.

La cita és al moll de Llevant, molt a prop del lloc en què l’Hermitage vol i no pot. Reben la Magda, la Patricia i la Carolina, de l’associació Barcelona Gat i Gos, a més d’una quinzena de gats que fa una bona estona que esperen que s’obrin les llaunes de menjar.

A pocs metres, treballadors d’empreses de reparació i restauració d’embarcacions.

Expulsions forçades

A la zona portuària, explica la Magda, es van fer barbaritats. Com posar menjar a la bodega oberta d’un barco amarrat amb destinació a Sud-àfrica i tancarlo quan els gats eren a dins. I bon viatge. O, directament, matar-los de maneres que no val la pena detallar. Afortunadament, les coses han canviat. «Estem molt contentes amb el port, s’han portat de meravella i s’han adonat que les colònies són la millor manera de controlar el tema», exposa la Carolina. Aquí, al moll de Llevant, els gats disposen d’una escullera plena de buits en els quals descansar. L’entitat té una petita caseta on guarda el menjar, medicines, mantes... Hi ha també una gàbia exterior per aïllar gats que requereixen cura especial.

La Patrícia és l’encarregada de l’aliment. «Malgrat ser de carrer, ja ens coneixen i ens han agafat confiança. S’acosten, mengen i se’n van a prendre el sol o a descansar una altra vegada». Són territorials i ganduls a parts iguals. Mentre engoleixen, a uns 20 metres, a sota d’un iot, esperen

«Em fa gràcia això de ‘Barcelona, ciutat amiga dels animals’. Ho és, sí, però per delegació».

tres forasters. No s’atreveixen a acostar-s’hi perquè són a casa aliena. Si ho fessin, la reacció dels veïns no seria gaire cordial. A les colònies només hi ha exemplars adults. Al formar-la, es treu del carrer els gats petits, que es donen en adopció. Als grans se’ls esterilitza, se’ls cura i se’ls torna a la comunitat.

Potser recorden la història del Litio, el linx ibèric que va viatjar des de Portugal fins a Catalunya travessant mig Espanya. Un aventurer, l’Indiana Jones dels felins. Una autèntica rara avis, ja que aquesta espècie és més aviat casolana, poc amant del desconegut. D’allà l’èxit de les colònies: quan estan bé en un lloc, allà es queden. Barcelona Gat i Gos gestiona també barris de gats a la Zona Franca. La relació amb el consorci, com passa amb el port, és fantàstica. Tot facilitats, a excepció d’alguna empresa en què encara costa que entenguin que és millor conviure-hi que intentar combatre. Aquesta tasca, la de convèncer i obligar a cuidar els gats perquè així ho dicta la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament el 2008, hauria de recaure en l’ajuntament. Però no, les prop de 700 colònies les gestionen entitats sense ànim de lucre. Amb subvenció, cert. Però elles volen més reconeixement.

Això no és un favor

No hi ha concurs públic per a un servei regulat per llei. La normativa estableix que el consistori «ha de fer-se càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits, o si es dona el cas, sacrificats». Podria pensar-se que la captura sí que recau en mans privades. Tampoc. Article 19 de la mateixa llei: correspon als ajuntament la captura de gossos, gats o fures salvatges per mètode d’immobilització a distància. Més endavant, és cert, estipula que aquestes tasques poden derivar-se en terceres persones. «El que ens molesta –afirma la Magda– és que sembli que ens estan fent un favor, quan és al contrari». S’han plantejat més d’una vegada deixar de gestionar les colònies perquè es descontrolin i que l’ajuntament mogui fitxa. Però ho descarten perquè els plats trencats els pagarien els gats. «Em fa molta gràcia això de Barcelona, ciutat amiga dels animals. Ho és, sí, però per delegació».

n