Ollé reclama «la presumpció d’innocència»

El protocol per a la prevenció i detecció d’assetjament sexual de l’Institut es va aprovar el 2018. L’anomenada Comissió de Prevenció i d’Investigació d’Assetjaments està formada per representants de l’àmbit educatiu, un altre de l’alumnat, un expert en situacions d’assetjament sexual i un especialista en procés normatiu, que actua com a secretari. Ahir va entrar la primera instància per denunciar un professor, segons fonts del centre. Anteriorment, l’única instància és del 2016, un tema que no es va resoldre com esperava l’alumna afectada.

«La gent no denuncia més per por», explicaven alguns alumnes. «Hi ha poca feina en aquest sector i ningú vol enemistar-se amb algú conegut». Diversos professors «s’han passat de la ratlla», opinen. «Hi ha una diferència molt gran entre insultar verbalment un alumne o dir-li ‘prova a fer-ho d’una altra manera’, ridiculitzarte a classe, ficar-se amb la teva persona o amb el teu cos i no amb la teva feina... Certs comentaris de professors i professores afecten molt», sentencien. ¿Què esperen que passi ara? «La dimissió de l’actual directiva», afirma una, taxativa. D’altres afegeixen: «Una

El director teatral i ja exdocent de l’Institut del Teatre, Joan Ollé, va reivindicar ahir «el dret a la presumpció d’innocència, tan fonmental com la llibertat de premsa» després de les acusacions de presumpte assetjament sexual i abús de poder mentre ha sigut professor en aquesta institució. En un comunicat remès al programa de la Cadena Ser

on Ollé col·laborava, agraeix les mostres de suport que diu haver rebut i ha lamentat que ja se l’hagi jutjat per part de l’opinió pública: «No vull entrar en el ball d’aquest judici paral·lel, mediàtic i de xarxes socials, tot i que la condemna ja ha estat dictada». Ollé afegeix al seu escrit: «No vull res més que comparèixer tan aviat com sigui possible davant dels òrgans competents de l’Institut del Teatre i de la Diputació de Barcelona per aclarir aquest tema».

ucomunicació més constant amb els estudiants perquè això no torni a passar».

L’actitud de Joan Ollé no ha sorprès els qui el coneixen. Per a Marc Rosich, professor de dramatúrgia, «el que passa a l’Institut ve de lluny, no és un problema d’aquesta direcció. La seva dimissió no aportaria res. S’ha d’investigar i vigilar perquè no torni a passar». El MeToo ha irromput amb força «i les actituds no poden ser les mateixes», raona. Però assenyala que és més fàcil fer correccions sobre textos, com en el seu cas, que en una classe com la d’interpretació, «en què es treballa amb material sensible, intervenen les emocions, els egos i els cossos... És complicat i s’ha d’anar amb compte».

Les queixes informals que fins ara han arribat a orelles dels equips directius de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre es van intentar resoldre parlant entre docents, advertint el professor assenyalat per l’alumne. Però ha sigut poc efectiu. Puyo ja va reconèixer: «Potser ens hem equivocat i s’ha de dir». Toca corregir el rumb i acaba amb les males praxis.

Això li hauria agradat al seu dia escoltar a una alumna colombiana de 28 anys, Juliana Acebedo, que ha denunciat a Twitter i ho ha ratificat a aquest diari. Segons explica, Ollé va passar de demanar-li que anés a dinar amb ell i a prendre gintònics a ignorar-la quan ella li va parar els peus després que ell el deixés anar: «M’han dit que ets una obsessa sexual». Això va ser la gota que va fer vessar el got. Va denunciar tot el que havia passat. «Em vaig queixar a professors com Andrés Corchero, Mercè Mariné o Bibiana Puigdefàbregas. Em van dir que parlarien amb ell però no va servir de res. Això sí, va continuar agredint verbalment d’altres i a mi em va començar a ignorar. I en lloc d’anar ensenyant el cubata va passar a amagar-lo», recorda.

L’alumna llavors va fer una instància per escrit, com li van recomanar. La resposta la va deixar gelada: «Entenem que la demanda ha fet el seu curs i destruïm la instància. No creiem convenient prendre cap mesura addicional». Així va acabar el seu intent de canviar alguna cosa a l’ESAD. Era el 2016, abans del MeToo.

n