«Les grans fortunes són una amenaça per a la llibertat»
«Una persona no és lliure si no té l’existència material garantida» «Tots els experiments constaten que la salut mental de la gent millora» «La renda bàsica la rebria tothom però no tothom hi sortiria guanyant»
La crisi econòmica i la pandèmia han posat la renda bàsica d’actualitat. ¿Però què significa realment? ¿Com es finança? ¿A qui beneficia més? Amb el seu amè estil, el doctor en Ciències Econòmiques i president de la Xarxa Renda Bàsica resoldrà tots els dubtes en el marc del 18è Seminari de Pensament per la Pau de la Unipau, que aquest any tracta sobre el treball remunerat.
— Afirma que amb la renda bàsica seríem més lliures. ¿Els diners donen la llibertat?
— Que ho preguntin a un pobre.
— És cert.
— Per als que venim de la vella tradició republicana, una persona no és lliure si no té l’existència material garantida. Per tant, un pobre no és ni pot ser lliure. Això no vol dir que només amb la renda bàsica siguis lliure, però sí que és la condició per poder ser-ho.
— ¿De què serveix si has d’invertir-ho tot en el lloguer?
— Evidentment la renda bàsica no soluciona tots els problemes socials. La vivenda és un problema social de primer ordre i requereix polítiques específiques.
— Compara la renda bàsica amb l’abolició de l’esclavitud o el sufragi universal. ¿Des de quan es parla d’un ingrés universal?
— El precedent històric més famós és l’assignació única que defensava Thomas Payne a finals del segle XVIII. Però la renda bàsica tal com l’entenem avui dia, és a dir, una assignació monetària incondicional a tota la població, va néixer el 1986 amb l’associació europea Xarxa Renda Bàsica. Va ser precisament a Barcelona, el 2002, quan l’associació va passar a ser mundial i va prendre el nom de Basic Income Earth Network.
— Martin Luther King també la defensava per abolir la pobresa.
— Ja m’agradaria, però no queda clar pels seus discursos si es referia a una renda per a pobres o a una renda bàsica per a tothom.
— ¿El projecte pilot B-Mincome a Barcelona té a veure amb la renda bàsica o només amb una renda mínima?
—És combinat. Un dels quatre grups de control rep una renda incondicional. Una de les coses que m’han sorprès és que tots els experiments que s’estan fent (a Barcelona, Namíbia, Finlàndia o l’Índia) constaten que la salut mental de la gent millora.
— Llavors la renda bàsica no ens faria més lliures, sinó més feliços.
— Més feliços o almenys no tan desgraciats. Si t’alliberes de la lluita per l’existència i per una feina precària, la gent es veu capaç de fer moltes més coses.
— Des de la dreta també s’han fet propostes per a una renda bàsica.
— Pot semblar estrany, però el secret està en la diferència a l’hora de finançar-la. Uns quants economistes de la Xarxa Renda Bàsica proposem un finançament mitjançant una reforma fiscal i una gran redistribució de la renda del 20% de la població més rica al 80% restant, és a dir que ni tan sols hi ha creació de massa monetària. La renda bàsica la rebria tothom, però no tothom hi sortiria guanyant.
— ¿No?
— No. Jo, per exemple, com a professor titular d’una universitat pública, hi perdria una mica. I si formés part del 2% més ric de la població hi perdria molt.
— ¿Per què?
— La idea senzilla, que després es complica, és calcular quant guanyes, restar-li el 50% d’IRPF i llavors afegir-li la renda bàsica, que no està subjecta a l’IRPF. Faci números.
— ¿I quant seria la renda bàsica?
— A efectes pràctics serien com a mínim els 750 euros del llindar de la pobresa. Així, qui més hi guanya proporcionalment és el que no té res perquè li entra una renda bàsica i no ha de pagar IRPF.
— Cap país l’ha aplicat encara.
— ¡Compte! A Alaska s’aplica, tot i que es finança d’una altra manera. Existeix una fundació publicoprivada que una vegada a l’any reparteix els beneficis del petroli entre la població. L’any de la renda més alta van ser 2.000 dòlars, cosa que significa més de 10.000 dòlars per a una família de cinc, a part del que guanyin. Allà tots estan a favor de la renda bàsica, menys les petrolieres.
— ¿Si aquí volguéssim repartirnos els beneficis del turisme no generaria més pressió turística i problemes mediambientals?
— Dit així, sí. Però en el cas d’Alaska el governador que va impulsar la renda bàsica, que no era d’esquerres, ho va fer precisament per garantir que les futures generacions poguessin continuar disfrutant de la naturalesa.
— ¿Satisfet amb el resultat de les eleccions a Catalunya respecte a la renda bàsica?
— Només hi ha un partit que la defensa, la CUP, juntament amb la renda màxima. I En Comú Podem i ERC estan a favor de la renda garantida de ciutadania, aquesta porqueria que tenim a Catalunya i que volen millorar, només faltaria, però també parlen d’avançar cap a la renda bàsica. En aquest sentit, estem millor que fa un any.
— ¿Què implica la renda màxima?
— Significa que a partir de determinada quantitat no pots guanyar més i tot és per a l’Estat. Això es va implantar entre els anys 30 i 70 del segle passat als Estats Units, tot i que no era exactament un 100%, com volia Roosevelt, però sí més del 90%.
— Això és gairebé confiscatori.
— Doncs es va aplicar en els Estats Units, que és un país comunista com tothom sap... Les grans fortunes són una amenaça per a la llibertat. Louis Brandeis, que va ser jutge adjunt del Tribunal Suprem dels Estats Units els anys 20 i 30, deia que es poden tenir grans riqueses i es pot tenir democràcia, però les dues coses alhora no. Més clar, l’aigua.