Felip VI reivindica el paper del seu pare en la defensa de la democràcia el 23-F
El Rei alaba la «fermesa i autoritat» de Joan Carles I davant els colpistes en un acte on no van assistir els nacionalistes catalans, bascos i gallecs
«Aquella nit jo vaig ser testimoni també, encara era un nen, d’aquell episodi històric i vaig aprendre l’immens, l’incalculable valor que té la llibertat per al poble espanyol», va dir Felip VI ahir en la commemoració del frustrat cop del 23-F. El noi de 13 anys que el seu pare va asseure al seu costat perquè el veiés treballar en una nit d’altíssima tensió va acudir al Congrés, portant ell ja cabells blancs i corona, a recordar la jornada en què, fa 40 anys, Espanya s’ho va jugar tot.
El Rei va assenyalar tres factors que van neutralitzar aquell «atac d’extraordinària gravetat»: «El rebuig institucional i ciutadà», «la profunda convicció democràtica dels parlamentaris i membres del Govern» segrestats i el fet que «el rei Joan Carles I va assumir com a cap de l’Estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució».
Davant representants d’un Parlament format per diputats que, de mitjana, tenien set anys quan Tejero i els seus guàrdies van entrar-hi disparant, el successor de Joan Carles va reivindicar la seva figura: «La seva fermesa i autoritat van ser determinants per al triomf de la democràcia», va dir.
Felip VI també va reivindicar el president Adolfo Suárez, com a encarnació dels qui «van oferir aquella nit, també al costat dels mitjans de comunicació, un exemple de coratge».
El Monarca va fer una crida a «defensar, protegir i preservar la nostra convivència en democràcia i llibertat». El seu discurs va acabar reafirmant el seu compromís perquè la Corona sigui «una institució que inclogui, integri i cohesioni tots els espanyols». Remarcantho, es va acomiadar en eusquera, català i gallec a més d’en castellà.
Iglesias justifica la seva assistència a l’acte perquè des d’Unides Podem són «enormement institucionals»
Plantada
Ni Pablo Iglesias ni els membres de Podem a la mesa del Congrés Gerardo Pisarello, Gloria Elizo i Javier Sánchez Serna van aplaudir la intervenció, amb les mans a la falda mentre el Rei tornava al seu seient. Ja abans, a la porta del Congrés, Iglesias havia qüestionat «que la monarquia sigui condició de possibilitat de la democràcia». Assistia a l’acte perquè, va dir: «Som enormement institucionals».
La seva explicació venia al cas d’un posicionament en roda de premsa prèvia a l’acte, en la qual ERC, EH-Bildu, el PNB, Junts, la CUP i el BNG van detallar una plantada conjunta al Monarca. Els partits independentistes protestaven contra «l’emblanquiment» de la posició de Joan Carles I davant el cop i per què segueixin encara classificats nombrosos documents d’aquest. «D’aquí a molt poc se sabrà el paper real de la Casa Reial
en el 23-F», va sentenciar el portaveu d’Esquerra, Gabriel Rufián.
María Jesús Montero va sortir al pas després de la reunió del Consell de Ministres: «No hi ha discussió sobre el paper que va jugar Joan Carles en la consolidació de la democràcia».
Solemnitat
Al començament de l’acte, els representants dels poders de l’Estat van rebre amb solemnitat el Rei a les portes del Congrés, davant la mateixa façana per les finestres de la qual, el matí del 24 de febrer de 1981, sortien saltant els guàrdies civils atacants.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i les presidentes del Congrés i el Senat, Meritxell Batet i Pilar Llop, i els dels tribunals Suprem i Constitucional, Carlos Lesmes i Juan José González Rivas, van flanquejar Felip fins a les escales que guarden els lleons de bronze.
Dins van saludar el Monarca els vicepresidents de l’Executiu, Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Nadia Calviño i Teresa Rivero; el líder de l’oposició, Pablo Casado; els components de la mesa del Congrés; els ponents de la Constitució Miquel Roca i Miguel Herrero, i els portaveus dels grups parlamentaris que sí que van voler ser-hi... tret de Pablo Echenique, d’Unides Podem.
Com moren les democràcies
En la seva salutació, Meritxell Batet també va recuperar el paper de Joan Carles I i de la societat davant el cop, al recordar «la decidida reacció de les nostres institucions públiques, encapçalades per sa majestat el rei Joan Carles, per derrotar els colpistes». La presidenta de la Cambra baixa va fer una crida a seguir «l’exemple d’unió, valor i acció que ens brinda la resposta que es va donar fa 40 anys». Amb una picada d’ullet a un assaig molt en voga, va reflexionar sobre «com moren les democràcies» i va citar com a amenaça fenòmens moderns, la polarització, la desinformació, que veu tan perillosos com el de l’involucionisme dels colpistes.