«Avui toca celebrar-ho, però no podem abaixar la guàrdia»
Els veïns de Príncep de Viana respiren alleujats després del desallotjament de la narcofinca que els turmentava, però no canten victòria: «Fa molt de temps que vivim amb ràbia i por, i ja no ens en fiem». Els Mossos han realitzat 60 investigacions en dos
Després de tot el que ha passat, Luis Rojas, veí de Príncep de Viana, de l’edifici de davant del que es va desallotjar ahir, es mostra content. «Estem bastant il·lusionats. Avui ens toca celebrar-ho. Fa molt temps que esperem i lluitem perquè arribés aquest moment», explica l’home. El
bastant és important. Sumen ja tantes desil·lusions que no volen cantar victòria. «Han sigut molts mesos intimidats. Hi havia dies que teníem por, perquè sabíem que eren gent perillosa; d’altres, en canvi, era més forta la ràbia per haver de conviure amb tot allò», segueix el veí, que ha sigut testimoni d’incendis, baralles i crits. «Aquí ha passat absolutament de tot, a més de la pudor horrible que surt per l’escala i de les rates», relata Rojas, que recorda que també van obrir un narcopís al seu edifici, que la pressió veïnal va aconseguir tancar, tot i que van intentar tornarhi a entrar en tres ocasions.
«Eren els amos del carrer. A mi m’intimidaven dient-me xivato quan avisava la policia o els gravava amb el mòbil. A mi em cridaven i tiraven ampolles perquè els tenia davant, però els veïns de les finques limítrofes estaven pitjor, perquè compartien el celobert on llençaven totes les escombraries», segueix Rojas, que també recorda la impotència de veure com tractaven les dones toxicòmanes que freqüentaven el lloc.
«S’aprofitaven d’elles, de la seva addicció. Vivien allà un temps i després les feien fora, els tiraven les coses per la finestra i elles cridaven en ple carrer: ‘¡En tal pis viu un traficant, en l’altre, un violador’!», rememora el veí, que, malgrat que insisteix que no abaixarà la guàrdia, diu que avui toca celebrar-ho.
Ángel Cordero respon al telèfon (com sempre), però no té gaire temps per parlar. En mitjana hora ha de connectar-se –la realitat pandèmica– a una reunió amb Endesa. A més de portaveu d’Acció Raval, aquest any Cordero és president de la Xarxa Veïnal del barri, associació que ha mogut en els últims mesos les denúncies dels talls de llum persistents en diversos punts del barri. La trucada, aquesta vegada, no és per apagades sinó pel desallotjament del 14 de Príncep de Viana.
Episodi molt negre
«Avui és un gran dia per al barri sencer. Aquesta clausura posa fi a un episodi molt negre», resumeix Cordero, que destaca que el fet que hagin tardat tant temps a acabar amb aquest problema deixa en evidència la falta de coordinació entre les administracions. Un desallotjament finalment realitzat per la Guàrdia Urbana després d’anys de denúncies dels tenaços veïns del carrer, malgrat les amenaces i coaccions.
Acció Raval es va crear el 2017, moment àlgid del fenomen batejat per la premsa com dels narcopisos, en el qual la Guàrdia Urbana en tenia comptabilitzats 60 en actiu, entenent per narcopís un pis ocupat per màfies per vendre droga on els toxicòmans no només compraven la dosi sinó que la consumien allà mateix, i en ocasions també hi pernoctaven. Sales de venipunció clandestines a l’interior de les quals la policia havia trobat marihuana, haixix, èxtasi, crac, MDMA, cocaïna i heroïna i que havien dinamitat la convivència en infinitat d’escales del barri. Quan la pressió dels traficants era tan gran que els veïns aliens al tràfic es veien obligats a anar-se’n era quan es passava de narcopís a narcofinca, com era el cas de Príncep de Viana, fins aquest dimarts última en actiu.
L’intendent dels Mossos a Ciutat Vella, Rafael Tello, comparteix l’alegria veïnal i recorda que porten 60 investigacions en dos anys treballant a l’edifici, el punt més preocupant del Raval Nord, «no només a nivell de seguretat, sinó també de salubritat». «Ha sigut una feina col·lectiva. Hem treballat colze a colze amb la Guàrdia Urbana, l’ajuntament i els veïns. Acció Raval ens ha ajudat moltíssim, alertantnos cada vegada que veien alguna cosa sospitosa. Estàvem també molt en contacte amb el Taller de Músics, que és just darrere, ja que patien molta inseguretat i furts vinculats a aquest punt».
«Aquí ha passat de tot, a més de la pudor horrible que surt per l’escala i de les rates»
«S’aprofitaven de dones toxicòmanes. Hi vivien durant un temps i després les feien fora»