Sanitat reclama a les autonomies un pla comú per a Setmana Santa
El primer cas de coronavirus, una dona italiana resident a Barcelona, es va detectar a l’Hospital Clínic. Des de llavors, el centre ha atès 7.000 pacients.
Feia un any ahir, l’Hospital Clínic de Barcelona detectava el primer positiu de coronavirus de tot Catalunya. Era el quart d’Espanya, tot i que el primer de la Península, ja que els altres tres s’havien detectat a les illes Canàries. L’Agència de Salut Pública (Aspcat), el secretari del qual era llavors Joan Guix (que va dimitir al maig i va passar a ser substituït al juliol per Josep Maria Argimon), informava d’aquest primer cas els mitjans de comunicació l’endemà, el 25 de febrer: fa avui just un any. Es tractava d’una dona italiana de 36 anys, resident a Barcelona i que havia viatjat al nord del seu país natal, llavors la zona d’Europa més colpejada pel virus.
La dona estava «bé», patia un procés similar al gripal. «Hem contactatamb unes 25persones pròximes a ella, i les hem sotmès a una quarantena domiciliària durant 14 dies. Són persones sanes que estan en aïllament», deia Guix. «El 80% dels casos de coronavirus són lleus. Un 15% són greus. I un 2%, crítics. És molt similar a la síndrome gripal. En el moment actual estem fent aquest seguiment perquè l’objectiu és contenir el virus», afegia. El Clínic era en aquell moment l’hospital que centralitzava els possibles casos de coronavirus que apareguessin a Catalunya. Molt pocs van intuir el que vindria després.
«Cap de nosaltres pensava que després d’aquell primer cas el nostre hospital atendria 7.000 malalts amb Covid-19. 4.000 d’ells van ingressar en el centre, mil van estar en ucis i, per desgràcia, més de 400 van morir», va informar ahir, un any després, el director mèdic de l’Hospital Clínic, Antoni Castells, en una roda de premsa sobre l’aniversari de la pandèmia a Catalunya. Al llarg d’aquest any, com tots els hospitals, el Clínic s’ha «transformat». Al pic de la primera onada va duplicar el nombre de llits uci i tres quartes parts del centre van estar dedicades a malalts amb Covid-19.
«No som herois»
«La primera onada va ser difícil per la seva magnitud. La segona, per intentar conjugar l’activitat Covid amb la no Covid. En la tercera hi va haver una mica de tot: es va barrejar el cansament dels sanitaris amb l’esperança de la vacuna», va afegir Castells. Al seu costat, la directora infermera del Clínic, Gemma Martínez, va destacar la soledat dels pacients ingressats, contra la qual els sanitaris han intentat «lluitar». «No som herois, som persones i professionals», va dir.
La roda de premsa va comptar amb la presència del vicepresident en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés. Aragonès va destacar que cada vegada les onades del virus són superades amb «menys morts» i «mesures
precises», tot i que l’arribada de «noves variants» recorda que no es pot «abaixar la guàrdia». «La Covid-19 era llavors una malaltia rara per a la qual el sistema sanitari no estava preparat. Hem fet
un esforç titànic en tots els nivells. Tots hem adaptat les nostres vides a una lògica pandèmica», va dir Aragonès.
Per la seva banda, Vergés va destacar que Catalunya ha aconseguit «triplicar» els llits ucis a tot el territori, que el sistema ha passat de tenir 13.000 llits convencionals a 23.000 i, a més, s’han construït cinc hospitals satèl·lit al llarg d’aquest any.
Situació epidemiològica
Catalunya va registrar ahir 1.695 nous contagis i 53 morts. Fa dies que la velocitat de transmissió (Rt), que mesura el potencial creixement del virus, creix i ahir es va situar per sobre d’1, en 1,01. Així, l’epidèmia torna a estar en expansió. A més, el risc de rebrot continua pujant i està ja en els 273 punts.
Salut no parla de pujada, sinó d’«estancament» en la baixada del virus. Segons Vergés, no està relacionat amb les eleccions del 14-F, com va afirmar Argimon dimarts. L’epidemiòleg ho va atribuir més a l’arribada de la variant britànica, que és present ja en el 40% dels casos positius de Catalunya i és més contagiosa.