Les pimes rebran una cinquena part de l’ajuda que necessiten
Economia ultima un pla de quitacions i transferències d’11.000 milions per al turisme i l’hostaleria València ja ha posat en marxa un programa de sanejament amb fons europeus
ANTONI CAÑETE President de Pimec «No s’entendria que es rescatessin bancs i no pimes»
Amb les empreses, en especial les d’hostaleria, reclamant ajudes, i amb Podem pressionant el PSOE perquè aprovi mesures d’aquest tipus, Pedro Sánchez va anunciar ahir un «paquet addicional» d’11.000 milions d’euros per a empreses, pimes i autònoms.
«És una quantitat important de recursos per afrontar el que tenim al davant, en sectors que eren competitius abans de la pandèmia, com el sector turístic, l’hostaleria i la restauració. Són 11.000 milions d’euros per reforçar la solvència dels seus balanços, i puguin així reprendre la seva activitat, fer les inversions necessàries i contractar els treballadors que requereixen per iniciar en plenitud de facultats la recuperació econòmica», va dir el cap de l’Executiu durant la seva intervenció davant el ple del Congrés per donar compte de l’evolució de la situació provocada per la Covid-19.
Amb retard
Segons fonts de l’Executiu, el nou pla d’actuacions per 11.000 milions d’euros inclourà dos fons: un per atendre quitacions en els deutes bancaris de les empreses en dificultats i un segon fons per recapitalitzar pimes i reforçar-ne la solvència, que, segons aquestes mateixes fonts, inclouran ajudes directes a les pimes.
El disseny del pla va a càrrec de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que espera poder presentar-lo en les pròximes set
manes, abans que finalitzi el mes de març, una vegada hagi tancat la seva negociació amb el Banc d’Espanya i les entitats financeres. Aquest pla arribarà en tot cas amb gran retard, si es té en compte que el mateix Pedro Sánchez el va anunciar el 13 de novembre, fa més de tres mesos, citant els sectors de turisme, hostaleria, comerç, oci i cultura com a beneficiaris.
A més, els 11.000 milions es queden lluny dels plantejaments de les organitzacions empresarials. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, va reclamar al desembre un pla de xoc per injectar 50.000 milions d’euros en transferències directes a les empreses i grups vulnerables. Ahir, organitzacions empresarials de turisme, comerç i hostaleria van avisar el Govern que «el que es necessita són ajudes directes i immediates» i deixen la possible condonació de deutes per a un altre moment.
El cert és que el Govern i la banca des d’almenys finals d’agost de l’any passat han estat analitzant mesures per evitar que centenars de milers d’empreses que travessen dificultats de liquiditat com a conseqüència de la pandèmia acabin desapareixent per problemes de solvència causats per l’allargament de la crisi.
Tres assumptes
Les negociacions han tractat sobre tres assumptes. El primer va ser l’allargament dels terminis de venciment i carència dels crèdits que els bancs han concedit a empreses amb aval d’entre el 70% i el 80% de l’ICO (115.225 milions d’euros en 951.053 operacions, el 98% per a autònoms i pimes), que es va aprovar el novembre passat. El segon assumpte se centra en com refinançar les companyies viables que hagin rebut aquests crèdits i travessin dificultats de pagament. I el tercer consisteix en com reforçar la solvència de les empreses sostenibles que tinguin problemes mitjançant ajudes de capital. Sobre la taula hi ha la possibilitat d’injectar subvencions directes a les companyies i de reforçar-ne la solvència mitjançant mecanismes com els crèdits participatius (uns instruments financers que són a mig camí entre els préstecs i les accions), com ja ha posat en marxa la Generalitat Valenciana.
Tensions amb la banca
L’esquema que està dissenyant la vicepresidenta Calviño pivota sobre un sistema de quitacions a partir dels préstecs avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que no acaba de convèncer ni les entitats financeres ni el mateix Banc d’Espanya, el governador de la qual fa setmanes que advoca per un sistema d’ajudes directes.
El Govern vol evitar que tota la quitació es carregui sobre els crèdits avalats fins en un 80% per l’ICO i vol repartir la càrrega amb les entitats financeres. Des del sector financer, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va advertir ahir que «no té cap sentit plantejar quitacions» en el pagament dels crèdits ICO. En una conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell, Oliu va dir que no hi pot haver un «plantejament generalitzat» dictat des del Govern espanyol i que la banca ha de poder analitzar «cas per cas» la viabilitat de cada empresa.
De fet, segons Oliu, plantejar quitacions generalitzades «seria advers». «Portaria a un incentiu de no pagar deutes, i seria injust amb tots els que no van entrar en les línies ICO», va afirmar. El president del Sabadell va dir que ara cal prioritzar les ajudes a la solvència i no a la liquiditat, fent-les «molt selectives». «Els crèdits s’han de pagar», va insistir.
En paral·lel als dos fons d’ajudes a les pimes en els quals treballa l’Executiu (de reestructuració
El president del Banc Sabadell adverteix que no té sentit plantejar quitacions en el pagament de crèdits ICO
de deute i de recapitalització), el Govern està sospesant ampliar la moratòria dels concursos de creditors forçosos més enllà del 14 de març, segons va publicar aquest diari la setmana passada. La mesura, reclamada per la patronal CEOE i per la banca i avalada pel Banc d’Espanya, buscaria evitar una onada de suspensions de pagaments d’empreses a partir d’aquesta data que faci caure companyies viables amb problemes puntuals a causa de la pandèmia, a les quals es vol recolzar, i firmes estructuralment inviables o zombis.
A més, aquesta moratòria permetria guanyar temps per desplegar els nous fons d’ajuda i la reforma de la llei concursal en la qual treballa l’Executiu per agilitar aquests processos i evitar que aboquin la majoria de companyies a la desaparició.n