Bárcenas diu que va entregar a Aguirre 60.000 € d’un constructor
L’extresorer declara que una donació així no era altruista ja que «obria portes» L’expresidenta madrilenya anuncia una querella
L’extresorer del PP Luis Bárcenas no defraudat en la seva declaració davant el jutge Manuel GarcíaCastellón i va disparar contra la presa més cobejada del cas Púnica: l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Segons el seu testimoni, ell mateix i qui era el seu cap a la tresoreria del partit, el difunt Álvaro Lapuerta, li van entregar un sobre amb 60.000 euros d’un constructor, van informar fonts jurídiques. El problema és que, com ja va advertir el seu advocat en el judici de la caixa b del PP, que no té més proves que les seves pròpies paraules, cosa que se li pot tornar en contra, perquè poc després d’acabada la compareixença l’expresidenta va anunciar que es querellaria contra ell per fals testimoni.
Bárcenas, que va dir que no recorda amb exactitud si havia sigut el 2007 o el 2008, ha explicat al jutge que els diners procedien de la constructora Ploder, el president del qual en aquell moment, Luis Gálvez, ja apareixia entre els empresaris que van realitzar donacions al PP, segons les anotacions manuscrites que l’extresorer havia registrat amb les entrades i sortides de diner negre del partit. Va ser Gálvez qui va indicar la quantitat que va entregar; els tresorers no ho van explicar, però pel gruix del sobre Bárcenas calcula que hi devia haver bitllets de 500 euros. Va assenyalar que una donació per aquesta quantitat «no és altruista», perquè, tot i que ignorava si implicava una adjudicació concreta, servia per «obrir portes».
Justificació
No va tenir més contacte amb Aguirre quant al finançament del partit a Madrid. Ho va justificar que cada estructura regional té el seu propi sistema de finançament i havia de ser autosuficient. En el cas de Madrid se n’ocupava el seu gerent, llavors Beltrán Gutiérrez, ja imputat, l’organització del qual va elogiar Bárcenas, tot i que va assegurar que actuava per mandat de la presidenta Aguirre i de qui va ser secretari general del PP de Madrid.
Per aquest càrrec han desfilat en els últims anys, entre d’altres, l’expresident madrileny Ignacio González i l’exconseller de Justícia Francisco Granados. L’advocat d’aquest últim, Javier Vasallo, va demanar que es canviés la condició de Bárcenas de testimoni a imputat, cosa que va rebutjar el magistrat.
A causa d’aquesta estructura, les referències de Bárcenas al finançament madrileny són puntuals, però rellevants. En aquest sentit, va relacionar directament la fundació Fundescam amb el finançament il·legal del partit a l’explicar que es va crear a instàncies d’un altre dels exsecretaris generals del partit a Madrid, Ricardo Romero de Tejada, i l’expresident del Senat Pío García Escudero per poder rebre la donació que la CEOE els havia comunicat que tenia previst efectuar al PP madrileny. Va afirmar que només la patronal madrilenya podia fer donacions directes al partit regional.
L’extresorer va atribuir el 90% de donacions a constructors, tot i que va refusar citar-los i tot just ho va fer amb José Miguel Villar Mir, d’OHL i Grup Villar Mir, un dels beneficiaris del partit. Davant el jutge el va situar, a més, en un parell de dinars amb García Escudero.
Bárcenas, que ja va comunicar a l’Audiència Nacional que posava a la seva disposició els 22 milions d’euros que tenia bloquejats a Suïssa, podrà disfrutar ben aviat de permisos. La junta de tractament de la presó de Soto del Real ha proposat per a ell dos de sis dies, cosa que des del PP va ser contestat amb un tuit amb el següent text «pacta
sunt servanda» (el pactat obliga). El permís, que ha de ser avalat pel jutge central de Vigilància Penitenciària, no hauria de plantejar gaire problema, perquè ja ha complert quatre anys i mig i el seu compliment màxim s’ha fixat en 12 anys, pel triple del delicte més greu pel qual se’l va condemnar.