«La gent no entendria que es rescatessin bancs i no pimes» |
Antoni Cañete ha guanyat amb rotunditat les eleccions a la presidència de la Pimec i ha escombrat l’independentisme en el seu intent per reeditar l’operació Cambra a la patronal de les pimes. Aquest activista empresarial coneix de sobres el barco, del qual és secretari general des del 2006; una cosa que jugarà al seu favor davant el repte de pilotar la nau durant la crisi econòmica més gran en la història recent. — ¿Per què va ser tan maratonià el recompte electoral?
— Perquè el que vam viure va ser un desbordament democràtic de participació. Que en una institució de l’àmbit empresarial hi hagi hagut una participació gairebé del 50% no és que sigui excepcional, és que és extraordinari. En les últimes eleccions a la Cambra de Comerç, per exemple, va passar del 2% al 4% de participació del cens.
— ¿Per què creu que ha guanyat?
— Els empresaris tenen molt clar que volen ser governats per empresaris. Cal fixar-se en el que ha passat a Pimec i quina ha sigut la resposta que han donat els empresaris. Un 83% ha dit que la institució ha de treballar per al seu objecte social, que és defensar i representar les empreses i els autònoms, i no hi ha d’haver ingerències polítiques. Aquesta resposta va més enllà de Pimec.
— ¿Què hauria passat si s’haguessin produït aquestes ingerències?
— A l’experiència em remeto i des del respecte al resultat obtingut legítimament. La Cambra s’ha volgut instrumentalitzar perquè ocupés un espai que no li correspon. I hauria provocat una distorsió en una cosa tan important com la democràcia. Perquè el diàleg social es produeix en l’àmbit privat, des de la legítima defensa dels interessos de part. Que una entitat de dret públic irrompi en el diàleg social altera el rol dels agents socials.
—¿Tem una escissió independentista després de les eleccions?
— Ni la temo, ni em preocupa. Qui estigui a Pimec hi ha d’estar per la seva condició d’empresari, no pel que pensi. A Pimec hi té cabuda tothom que sigui un empresari, pensi el que pensi.
— ¿Com estan les pimes després de gairebé un any de pandèmia?
— De la mateixa manera que el virus afecta més la gent gran, també afecta més les empreses més petites. Hi ha errors de la primera onada que encara arrosseguem. Els ertos i els ICOs estaven molt bé per parar el tsunami, però ara fa falta una mica més. Cal dotar les empreses d’una resiliència que no tenen. No demanem que l’Administració torni a les empreses la facturació perduda, només sèrum i oxigen per mantenir les seves constants vitals.
— ¿Què reclamen?
— El 2008 l’Estat va rescatar el sistema financer amb milers de milions, que en part no ha tornat. La gent no entendria que fa deu anys es rescatés els bancs i avui no es rescati les empreses. La ciutadania ha d’entendre el paper de les empreses –no dels empresaris– en l’economia. És on es crea la riquesa i el treball d’un país. Com més competitiva sigui una empresa, millors salaris podrà pagar i més impostos es podran pagar per fer inversió social.
— El president del Govern ha avançat que hi haurà 11.000 milions per ajudar les pimes, ¿com els hauria d’articular?
— Va en la bona direcció, és una cosa que reivindiquem des del setembre. Cal prendre decisions concertades, justes i amb especial sensibilitat per a les empreses més petites. Les ajudes han de ser sostingudes en el temps, si són d’un sol pagament només estarem posant un pedaç. Han de ser corresponsables: ‘Si jo et dono liquiditat, tu no pots deixar de pagar les teves factures’. Han d’estar ben dirigides, com si fossin una vacuna, no una regadora. I, sobretot, que no es quedin en el titular. Cal donar canyes de pescar, no peixos.
— Ampliar la representativitat de les pimes en àmbit estatal va ser un dels seus compromisos, ¿el podrà complir aquesta legislatura?
— Seria dolent que no fos així i seria indicatiu que no progressem adequadament.
— ¿Com de diferent hauria sigut la gestió de la crisi si Pimec hagués sigut en aquestes taules del diàleg social?
— Moltíssim. Per exemple, hauríem exigit que les administracions paguessin en temps i forma. Cosa que hauria injectat 15.000 milions d’euros. O que els romanents dels ajuntaments o que les grans empreses paguessin les seves factures pendents. Entre tot haurien sigut més de 100.000 milions d’euros de liquiditat.
— Gairebé deu vegades més que l’anunciat pel Govern...
— O la mateixa quantitat que l’Estat ha invertit en els ICOs [el 2020 van ser 114.000 milions]. Ningú ha fet aquest plantejament, només Pimec. Perquè no hi ha una representació real de les pimes a Espanya, hi ha una marca [Cepyme]. Serà una de les nostres prioritats aconseguir-la.
— ¿És possible amb aquest Govern?
— Veig bones paraules, però vull fets. Sempre dic que vivim al país del Halloween, amb més trucs que tractes. El pacte de les parts és un truc, la contractació pública és un truc, la fiscalitat és un presa de pèl... i un truc. Totes aquestes mesures cal prendre-les ja i per a això necessitem estar en aquestes taules. Cada vegada tenim més empreses a les ucis... No som Alemanya, però sí que tenim recursos. El que passa és que cal saber focalitzar-los.