Sánchez i Casado ultimen el seu gran pacte i inicien un nou cicle
> El Govern i el PP preparen la renovació del Poder Judicial aprofitant l’absència d’eleccions
Passades les eleccions catalanes, Espanya es prepara per viure 20 mesos sense cap tipus de crida a les urnes, gairebé una excepcionalitat després d’uns anys frenètics amb repeticions i avanços electorals. En l’horitzó només se situen els comicis andalusos, previstos per a finals del 2022. Aquesta circumstància ha portat Pedro Sánchez i Pablo Casado a rebaixar la tensió i iniciar una nova etapa que s’escenificarà de forma imminent amb el primer gran pacte després de dos anys i mig en els seus llocs i una pandèmia: la renovació dels òrgans constitucionals. Els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes i també el Consell d’RTVE i la Comissió de Transparència iniciaran una nova etapa, i deixaran enrere els seus mandats caducats.
L’acostament entre els dos dirigents s’ha començat a veure al Congrés. Si dimarts el protocol realçava el paper de cap de l’oposició de Casado, amb la invitació al dinar amb el Rei per recordar el triomf de la democràcia el 23-F, ahir va ser la compareixença de Sánchez sobre l’estat d’alarma per la pandèmia la que va servir per detectar el millor to entre tots dos.
El cap de l’Executiu va destacar que, sense eleccions a la vista, és un bon moment per «recórrer junts el tram final» de la pandèmia i col·laborar en la recuperació econòmica. Sánchez va assenyalar a Casado que no s’alegrava de veure la seva formació «desaparèixer de territoris sencers», perquè Espanya necessita un «centredreta potent» que faci front a l’«amenaça real» de la ultradreta.
Casado va pujar a la tribuna amb el discurs escrit, cosa que li va permetre mantenir un to més tranquil de l’habitual. El màxim dirigent del PP s’ha obert a renovar el CGPJ i la resta d’òrgans, després d’haver-s’hi negat durant dos anys. Tenia por que Vox utilitzés aquest pacte. A l’estiu no va voler per la moció de censura de Santiago Abascal a l’octubre. I, després, per la campanya catalana. Mai se sabrà quin hauria sigut el resultat d’haver-se firmat abans. Sense aquesta carta, la ultradreta l’ha apallissat a les urnes: 11 escons a 3.
El dirigent popular, malgrat aquest nefast desenllaç, es reafirma en el divorci de Vox que va anunciar a l’octubre. «Jo sí que vaig fer un pas endavant, i no en faré cap enrere. Li vaig dir en la seva investidura que la tasca que vostè i jo hem de compartir és eixamplar l’espai de la moderació i fer-lo tan gran com perquè els dos puguem guanyar dins seu. Jo ja vaig fer la meva part, conscient del seu cost a curt termini», va admetre.
Mostrar la «utilitat» del PP
El líder popular es reafirma en el seu divorci de Vox, malgrat el «cost» electoral a Catalunya
Casado va conversar amb els barons del seu partit amb més poder (Alberto Núñez Feijóo, Juanma Moreno i Alfonso Fernández Mañueco) i va poder escoltar consells perquè no dubti que la ruptura amb Vox va ser encertada, perquè ha de mostrar la «utilitat» del PP, segons fonts dels dirigents territorials. Amb sorna, Sánchez va aconsellar als populars que «provin una altra estratègia, que provin els acords» amb el Govern. «Potser els va millor», va dir.
Els dirigents de Podem respiren certa tranquil·litat davant l’imminent acord. Els morats donen per fet que el PSOE complirà la seva paraula i hi haurà vocals al CGPJ proposats per ells, una cosa que el PP rebutjava. El veto de Casado que hi hagués afins al partit de Pablo Iglesias en l’òrgan de govern dels jutges s’allunya. Els socialistes sempre van deixar clar que no es plegarien davant aquesta condició del PP.
Els socis de la coalició també volen que l’absència d’eleccions serveixi per recompondre les seves relacions, molt fetes malbé en els últims mesos en múltiples fronts: lleis d’igualtat, lloguer social, reforma del Codi Penal i monarquia, entre d’altres. Iglesias i Sánchez van mantenir una conversa dimarts, en el Consell de Ministres, i es reuniran la setmana que ve, una trobada que estava prevista per a aquests dies i ha sigut retardada.
«Tindrem dos anys per treballar amb una mica més d’assossec. Cal reduir els decibels», va dir Sánchez durant el debat al portaveu parlamentari de Podem, Pablo Echenique, que va advocar per «naturalitzar» les diferències dins de l’Executiu. Tant l’un com l’altre van deixar clar que la coalició,
La compareixença de Sánchez sobre l’estat d’alarma va evidenciar el millor to entre tots dos
malgrat els continus desacords, no està en perill. Hi ha hagut moments en què la paciència de les dues parts s’ha esgotat, però cap cerca la ruptura. Els morats no volen tornar a l’oposició. I els socialistes, tot i que enyoren governar en solitari, són conscients que un cisma els portaria a convocar eleccions o a patir, amb només els seus 120 escons assegurats, un calvari en cada votació del Congrés. Però el retorn a la unitat al si del Govern no sembla fàcil. Les diferències entre els dos socis són àmplies, i de contingut. Sobretot, en lloguers i igualtat.