Creix la protesta a Panamà pels abusos en centres d’acolliment
Un informe parlamentari detalla les atrocitats patides per menors vulnerables i orfes en albergs de l’Estat
Panamà continua revoltat. Les protestes al carrer, especialment de joves, no cessen malgrat que l’escàndol es va fer públic ja fa més de dues setmanes. Passen els dies i segueix el degoteig de detalls de les barbaritats que es van cometre des del 2015 en 14 centres d’acolliment públics del país, llocs que, destinats a ser llars de protecció i cura per a nens vulnerables i orfes, es van convertir en un altre epicentre més d’abusos i maltractaments. Volem presó és una de les consignes més escoltades en els actes de protesta que se succeeixen dia sí, dia també.
Entre aquestes barbaritats figuren abusos sexuals, amb nenes que han denunciat que religiosos les van deixar embarassades i després les van obligar a avortar, maltractaments físics i psicològics, menjar per a gossos destinat als nens, menors amb malalties venèries, joves discapacitats immobilitzats amb manilles, medicació caducada, matalassos a terra i habitacions sense llum ni finestres com a àrees de càstig.
La pitjor part se l’emportaven els menors discapacitats, convidats a «pregar» en lloc de rebre la medicació prescrita per a malalties com l’epilèpsia. I menors en situació de risc social van ser ubicats en llocs compartits per persones amb algun tipus de drogodependència.
Vuit investigacions
És la tirallonga de delictes reflectida en un informe elaborat per l’Assemblea Nacional que ja està en mans de responsables polítics i de la judicatura. Hi ha vuit investigacions obertes, segons la fiscalia, que, en les seves primeres indagacions, apunta als professionals dels albergs com a autors dels fets denunciats. No obstant, el ministeri públic va confirmar que ja hi ha imputats, tot i que no va facilitar detalls.
Panamà compta amb mig centenar d’albergs públics amb capacitat per a 1.200 menors. L’Estat, a través de la Secretaria Nacional d’Infantesa, Adolescència i Família (Senniaf), supervisa i finança les entitats que els gestionen; des d’oenagés fins a fundacions passant per organitzacions de tall religiós, tant catòliques com evangèliques. La pressió per les protestes va obligar la setmana passada el president del país, Laurentino Cortizo, a emetre una declaració gravada i transmesa per televisió en la qual sol·licitava el màxim càstig per als responsables. Una declaració considerada buida pels manifestants més bel·ligerants que acusen el mandatari de «còmplice» per emparar els alts funcionaris involucrats en l’escàndol.
L’informe ha sigut elaborat per un grup de diputats de la Comissió de la Dona, la Infantesa, la
Joventut i la Família de l’Assemblea Nacional (AN) de Panamà. Però molt abans, els que van estirar el fil van ser dues treballadores socials que van perdre la seva feina per posar negre sobre blanc el que havien vist.
Chanita Chamarra i María Victoria Pomar van ser destituïdes per la Senniaf per haver elaborat un informe en el qual es denunciaven terribles atrocitats als albergs de l’àrea metropolitana de Panamà. El seu treball va donar peu a l’informe de l’Assemblea Nacional.
«Aquesta és la joventut lluitant pels nens que van ser violats sexualment, físicament i emocionalment. Van ser despresos totalment dels seus drets humans [...]. L’Estat els va fallar», va declarar el fundador de la plataforma Sal de las Redes, José Isaac González. Aubrey Baxter, un altre dels manifestants de dimarts davant un edifici governamental, es va queixar de la «poquíssima informació» del cas.
Algunes nenes han denunciat quedar embarassades de religiosos que després les obligaven a avortar