Marçal Sintes és periodista i professor de Blanquerna-Comunicació (URL).

Llegeixo que a Silicon Valley ho peta Dispo, una aplicació amb la qual fas fotos però no te les ensenya fins l’endemà, després d’un fals procés de revelatge. D’això en va parlar Neil Postman al seu fabulós Tecnópoli i també Yuval Harari, quan va assenyalar que el correu electrònic, nascut per estalviar-nos el temps de l’espera, va implicar la paradoxa de tenir-nos tot el dia mirant la bústia. ¿Què se n’ha fet de l’emocionant espera per qui sap que rebrà una carta? Avui la dolça impaciència ha sigut substituïda per l’ansietat bulímica quan no et responen al doble check blau. La tecnologia instantània ens ha proporcionat un afartament bulímic de tot i ens ha arrabassat el que feia sublim el plaer: esperar.

L’espera i el suggeriment distingeixen l’erotisme de la pornografia. En aquest sentit, tot és porno a la xarxa: doble penetració de qualsevol cosa que busquis i pluja daurada torrencial a cop de clic. La pornografia de l’immediat ens deixa, com l’altra, atordits i badocs, insensibles. Per això no estranya que en temps d’Instagram hi hagi qui troba a faltar la lentitud del revelatge, de la mateixa manera que en temps de Pornhub es ven més que mai la llenceria. ¿Serà Dispo una altra joguina trencada? No ho sé. N’he tingut prou amb llegir la descripció per trobar-li la gràcia.

Això que dic ho mantinc en altres àmbits. Els que han nascut amb l’Spotify instal·lat em fan pena perquè no podran disfrutar de la música com els que saltàvem, impacients, sobre l’amic que havia aconseguit tal o tal disc per fer-li treure fum a les cintes de casset. L’escassetat enaltia la riquesa de la cultura i l’espera omplia de valor cada producte cultural. Així veig també les plataformes com Netflix: infinitament més retardades, des del meu punt de vista cinèfil, que els videoclubs.

Era el misteri que existia entre la suggerent caràtula del VHS i el contingut de la cinta el que em permetia disfrutar més de la pel·lícula. ¿Que de vegades resultava que era un bunyol? Doncs sí, però de les decepcions de videoclub sempre en vaig treure més que de les d’HBO.

n