Democràcia plena, o no

¿Espanya és una democràcia? Pel que s’ha vist en els últims temps, sembla que únicament ho és sobre el paper, perquè si això fos un país plenament democràtic com afirmen molts polítics, no s’empresonaria un raper per anomenar lladre el rei ni un altre raper hauria d’haver sortit de país. No sembla gaire normal que, en canvi, uns senyors exmilitars se’n surtin de franc després de parlar d’afusellar la meitat dels espanyols, o que es prengui per terroristes uns joves a Altsasu per una simple baralla en un bar amb uns guàrdies civils, o que dos policies borratxos peguin un ciutadà i una nena de 14 anys a Linares. Tot molt normal en la democràcia espanyola.

El PP bloqueja la necessària renovació de jutges del CGPJ, una institució en la qual els polítics no s’haurien de ficar, i diuen que és una democràcia. Els del PSOE no es queden enrere utilitzant l’Advocacia i la Fiscalia de l’Estat per a assumptes propis, i la judicatura s’ho afina. Després uns neonazis celebren un homenatge a la Divisió Blava que va lluitar amb Hitler i llançaven visques a Franco i proclames antisemites i s’incitava a les normes sanitàries amb la policia com a testimoni. Si fossin d’esquerres estarien amb les porres carregant.

En una democràcia plena aquestes coses no són normals, per tant, tinc els meus dubtes que Espanya ho sigui. Pablo Iglesias no havia de matisar les seves paraules; a tot estirar és una democràcia defectuosa, perquè en una democràcia hi ha d’haver justícia, s’han de garantir les llibertats i els drets dels ciutadans i si els poders públics no ho garanteixen, la democràcia és paper mullat.

n