‘Totum revolutum’

Va morir el gran Joan Margarit. El seu poema La llibertat sembla que el va escriure ahir, la història sempre es repeteix. Les revoltes de carrer a Catalunya, Madrid, per la llibertat de Pablo Hasél estan deixant una destrucció de mobiliari urbà, crema de contenidors i de motos de particulars que no els hauria d’afectar, ruptures d’aparadors en botigues, irrupció en una comissaria dels Mossos...

¿Qui paga tot això? Sí que diré que la llibertat d’expressió és sagrada. ¿Sabem tots qui és aquest senyor i les condemnes anteriors per una cosa aliena a expressar-se? Seria bo que ens informéssim.

Repeteixo, no es pot coartar la llibertat en la música, l’art, el cine, etcètera. ¿Qui atia aquesta violència? Evidentment, grups antisistema. Tampoc oblidem que si al Congrés dels Diputats ses senyories exposen que vivim en un país de poca qualitat democràtica, això tampoc ajuda. Declaracions amb un «i tu més» provoquen desafecció cap a la classe política.

Respecte a Catalunya, el més probable és que governi Esquerra amb la resta de grups independentistes que advoquen per una altra DUI. Però, ¿i governar? ¿Solucionar el 30% d’atur juvenil, la sanitat, crear llocs de treball...? L’altre dia, una amiga em va preguntar «¿qui recollirà les cendres de la nostra estimada Catalunya?». Una Catalunya que va ser admirada dins i fora. País del modernisme, de la imaginació per crear ocupació, admirada també per acabar amb un grupuscle islamista, i fins i tot a l’Antàrtida ens ubicaven. 52% d’abstenció en les eleccions: el poble ja no creu en la classe política, desesperació i frustració.

Evidentment, el poble elegeix els seus governants i exigeix acords i que treballin de veritat. ¿Serà així? ¿Es posaran d’acord dos partits que són a anys llum de coincidir? Un dirigent a la presó i l’altre... Va marxar, així, sense més ni més. Necessitem treball, pau social i una lluita efectiva contra el virus. Això és un totum revolutum.n