El passaport de vacunació de la UE obre dubtes científics i ètics
Espanya s’afegeix a altres països turístics que defensen l’existència d’un ‘certificat verd’ que permeti viatjar als turistes que hagin sigut vacunats. Però n’hi ha d’altres que s’hi oposen.
La Unió Europea (UE) està estudiant la implantació d’un passaport de vacunació que permeti als ciutadans europeus ja immunitzats viatjar o accedir a determinats llocs que ara estan tancats o pateixen greus restriccions, a fi de reactivar l’economia i, especialment, els sectors de l’oci, la restauració i el turisme. Espanya recolza aquesta mesura, igual com altres països molt dependents del turisme, com Grècia i Portugal. De fet, el Govern espanyol preveu que sigui un requisit per poder participar en els viatges de l’Imserso, a partir del setembre.
Així mateix, ja hi ha països europeus, com Polònia, que han posat en marxa un codi QR per a vacunats, mentre que Israel, el país amb més immunitzats, ha obert certs negocis com ara gimnasos i teatres, als quals només poden accedir persones vacunades o recuperades de la Covid-19.
La implantació del certificat genera molts dubtes i hi ha països com França o Romania que, d’entrada, el rebutgen. Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que no s’exigeixin proves de vacunació per poder viatjar «ja que encara es desconeixen les repercussions de les vacunes en la reducció de la transmissió i la disponibilitat actual de dosis és massa limitada».
«És com votar a partir dels 18. No podem dir que discrimini els de 17», diu un jurista
Transmissors del virus
A Espanya, experts en bioètica, salut pública i juristes també posen en dubte el passaport verd. Per exemple, Josefa Cantero, presidenta de la Societat Espanyola de Salut Pública, Sespas, recorda que «els epidemiòlegs adverteixen que encara no hi ha evidències que un vacunat no pugui ser transmissor de la malaltia», i s’hi han d’afegir els «dubtes sobre els efectes de les noves soques» en la immunització. I, per ella, hi ha un problema de «justícia i equitat», ja que l’accés a les vacunes no és encara universal i, per tant, hi pot haver una discriminació a les persones que no s’hagin vacunat, no perquè no ho vulguin, sinó perquè no poden.
Un dilema similar es va plantejar l’any passat durant la gran desescalada, quan tant a escala europea com a Espanya hi va haver propostes per crear un passaport serològic perquè les persones que haguessin passat la malaltia poguessin circular lliurement i reincorporar-se a la feina, i facilitar així l’arrencada econòmica. Aleshores, les veus en contra van ser predominants perquè no «se sabia si tenir anticossos podia evitar la transmissió», segons recorda Federico de Montalvo, president del Comitè de Bioètica. «Les objeccions científiques amb els vacunats són ara menys rellevants» perquè sí que hi ha cert consens al voltant del fet que tenen menys possibilitat de transmetre el virus, ja que la vacuna evita que desenvolupin la malaltia de forma greu. Però aquests dubtes «persisteixen», assenyala.
Tot i això, reconeix que els certificats busquen la reactivació econòmica i la recuperació de la llibertat, per la qual cosa «en si mateixos no són dolents». «En resum, que no són blancs ni negres, sinó grisos, discutibles», diu.
Miguel Ángel Ramiro, expert en dret i salut i professor de la Universitat d’Alcalá, explica que els passaports sanitaris tenen «encaix legal», ja que estan recollits al reglament sanitari internacional i hi ha països que obliguen a la vacunació en determinades circumstàncies. Tot i això, «és cert que podrien ser discriminatoris, per la qual cosa caldria veure en quins termes concrets s’utilitzen i si són idonis, necessaris i proporcionals per protegir la salut pública», precisa. Segons el seu parer, la discriminació no es corregeix oferint com a alternativa, per poder viatjar, que els no vacunats es facin una PCR. «¿I qui paga la PCR? ¿Només poden viatjar els que tenen diners?», es pregunta. I posa el focus en les possibilitats que es falsifiqui el document, com ja passa amb els certificats mèdics per evitar portar mascareta o els salconduits falsos de proves PCR.
El constitucionalista Agustín Díaz Robledo avisa que els passaports són «constitucionals», ja que la Carta Magna consagra el dret a la salut i a la vida, però és necessari ancorar-los a una llei, que segons la seva opinió hauria de ser orgànica tot i que potser també podria ser autonòmica. Al contrari que la resta d’experts consultats per EL PERIÓDICO, Díaz Robledo no creu que aquests passaports verds siguin discriminatoris, perquè «no perjudiquen» els que no poden exhibir-los. «És com el vot a partir dels 18 anys. No podem dir que discrimini els de 17», afirma.