Els veïns d’Urgell-Provença celebren la fi de les obres de l’AVE
Després de dos llargs anys d’incomoditats per la construcció d’una sortida d’emergència de l’AVE, Adif confirma que els treballs acaben al març, per a alleujament de residents i comerciants.
Els veïns i comerciants de les illes que donen al carrer d’Urgell, entre Provença i Roselló, comencen a veure’s alliberats dels més de dos anys d’obres a compte d’una sortida d’emergència de l’AVE. El viacrucis no ha sigut fàcil. Sense oblidar, a més, els mesos de confinament. Desapareixen les enormes grues de set pisos d’alçària i la tuneladora, igual que una part de la protecció metàl·lica del xamfrà mar-Llobregat. S’hi mitiga el soroll i s’amplia la vorera de l’atropellament mortal de Muriel Casals, presidenta d’Òminum Cultural, fa cinc anys.
«Han sigut molts mesos de soroll, pols i buit», resumeix un comerciant al conèixer la notícia que Adif ha confirmat aquest diari que s’arribarà a la meta a final de març. «Ha sigut horrible», diu un altre comerciant. Després del flagell, el veïnat mostra ganes de reprendre la vida i l’espai perdut. Estava previst que l’obra s’acabés el desembre del 2020. Així que les incomoditats per al veïnat han tingut un trimestre d’afegit. La inseguretat, el soroll i l’estrès constants han empès al límit els locals d’aquesta zona pròxima a l’Hospital Clínic, l’Escola Industrial i les escoles Ipsi i Auró, esquitxada de bars, restaurants, súpers, una pastisseria i un concessionari d’automòbils. Alguns s’han vist obligats a tancar. «El primer any, la tanca era més llarga i deixava un camí estret en què ens faltava il·luminació. Ens vam queixar i hi van posar il·luminació, però no va ajudar gaire. És cert que al no poder-hi passar cotxes ni parar, vulguis o no el negoci es veu afectat, hem perdut clients», comenta Ana Castillo, dependenta de la farmàcia de la cantonada del costat Llobregat. Al seu torn, clients de la mateixa farmàcia recordaven l’angoixa dels primers mesos. «Jo vaig deixar d’anar per aquest carrer, perquè em fa por», explica una clienta.
La pandèmia va empitjorar la situació i els negocis, que ja havien perdut la gran majoria de turistes i clients, es van veure afectats per noves restriccions que els va empènyer al límit. «Aquestes obres, juntament amb els efectes de la pandèmia, han sigut horribles. El pitjor és la claustrofòbia que fa anar pel carrer, ens han deixat un passadís superestret i ningú hi volia passar. Aquí estem a la gola del llop, la pitjor zona de les obres. Jo abans tenia terrassa, vinga, tot això fora ja», reclama Marisa, propietària del bar La Parada.
La vista des dels bars que queden just davant és la tanca de metall de dos metres d’alçada, i la música
ambient, el soroll de les màquines. «Afortunadament tenim clientela, el nostre local fa més de 30 anys que és al barri, però entre la pandèmia, els oficinistes teletreballant i els veïns més grans sense atrevir-se a sortir ni passar pel corredor, hem perdut gairebé tots els ingressos», lamenta la Marisa.
Poca seguretat
En l’enumeració de dificultats assenyalades pels habituals de la zona destaquen les queixes contra els ciclistes i motoristes que no respecten les normes i envaixen el passadís marcat per la façana dels edificis i l’obra. A la nit, els atracaments «s’han disparat», adverteixen. «A aquelles hores és un tram bastant perillós per la falta d’espai i llum. Els veïns no hi volen passar», diu Ana Castillo.
L’ajuntament va senyalitzar la zona per evitar la invasió de bicis, patins i motos. Segons els mateixos propietaris, no va servir de gaire. «La gent continuava passant amb les motos, les bicicletes, sense fer cas. Jo mateix em vaig reunir amb responsables de l’ajuntament, la seva resposta va ser posar un guàrdia durant dos dies i ja està. La falta de respecte i educació ha durat tots aquests mesos», apunta en Bernat, amo de l’herboristeria Salut Natural.
«Han sigut uns anys horribles», diuen els veïns, amb ganes de tornar a la normalitat