Retorn al futur de Leo i Pau

Quan el pivot se’n va anar a l’NBA el 2001 va deixar un Barça molt semblant a l’actual: sequera de títols al Camp Nou, grades buides i una estrella molt sola esforçant-se per entrar a Europa.

Quan el 2001 Pau Gasol va posar rumb a la NBA, va deixar un Barça en una situació molt semblant a la que es troba ara al tornar: l’equip de bàsquet al qual havia guiat a la conquista de Lliga i Copa era de les poques bones notícies en un club en descomposició. L’equip de futbol era un desastre, feia dues temporades que no guanyava cap títol i les grades eren gairebé tan buides com ara (amb prou feines un 59% d’assistència durant la temporada 2001-2002).

Els que pentinen cabells blancs recordaran molts partits soporífers com la primera part de dimecres davant el penúltim, canviant a penes els noms de Christanval per Umtiti, Rochemback per Pjanic o Geovanni per Trincao. Joan Gaspart havia invertit tan malament els diners de Luis Figo com Josep Maria Bartomeu els de Neymar i la banqueta del Camp Nou havia tingut tres entrenadors en un any (Serra Ferrer, Carles Rexach i Louis van Gaal), igual que ara (Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman), sense que ningú aconseguís posar fi a l’enfonsament. El més celebrat en aquell 2001 en un cada cop més buit coliseu barcelonista va ser una xilena agònica de Rivaldo que donava l’últim bitllet a la Champions després d’acabar quart a la Lliga (posició que el Barça ocupava ahir abans de començar a jugar davant l’Elx).

L’estrella brasilera, que va deixar el Barcelona un any després, emanava un afartament i una solitud similars als de Messi. Leo va haver de sortir davant l’Elx al rescat, com gairebé sempre, sortint des del centre del camp per acabar resolent rere una paret amb Braithwaite; culminant una gran jugada de De Jong, talentós centrecampista neerlandès que, com Cocu fa dues dècades, ha tingut la mala sort d’arribar a un Barça d’entreguerres, i servint un passada de quarterback per a Braithwaite que Alba va culminar en el 3-0. Tres fogonades per desencallar el xoc i exorcitzar el fantasma del Cadis.

Esperant joc i córners

Messi va aterrar al Barça el 14 de desembre del 2000 i amb prou feines va coincidir mig any amb Gasol en aquest club en crisi que va començar a renéixer el 2004, en la temporada del debut de l’argentí al primer equip. Gasol potser podria resoldre una de les moltes carències del Barça de Koeman: els gols de córner. Quan el 8 d’agost Lenglet en va convertir un davant el Nàpols, Setién era a la banqueta, Luis Suárez vestia de blaugrana i Bartomeu era president. Han passat moltes coses des d’aleshores, entre elles tres rebolcades europees. En canvi, el Barça només ha aconseguit convertir en diana un córner més, de Martin Braithwaite a Kíev.

A falta de córners i joc, el Barça es continua aferrant a Messi per continuar a la superfície a l’espera de temps millors. «La primera part ens ha costat bastant i costava moltíssim, en la segona hem ficat de seguida l’1-0 i s’han creat molts més espais. Clares, clares no n’hem tingut moltíssimes i les que hem tingut, les hem ficat», va comentar Alba, que continua creient que hi ha Lliga».