«L’equip ha demostrat personalitat i ganes»

Koeman va veure que els veterans treien les castanyes del foc. El que demanava. Messi, va ressaltar, ja ho fa sempre. El va acompanyar Alba.

Després del cop davant el Cadis, quan l’equip es va deixar dos punts en una oportunitat que se li presentava per retallar distàncies respecte a l’Atlètic, i després d’un mal primer temps davant l’Elx que mantenia viva la síndrome de la punxada, dos gols de Lionel Messi van acabar el malson.

Un dels veterans que havia de marcar el camí també va treure les castanyes del foc. L’únic que està exempt de qualsevol exigència amb els infinits episodis de triomfs que va fer possibles amb la seva genialitat. «Quan parlo dels grans no em refereixo a Leo. L’efectivitat i el joc de Messi encara és impressionant. Són més jugadors els que han de marcar la diferència», va precisar Koeman, malgrat que un altre dels veterans que havia citat el dia anterior, Jordi Alba, també va marcar.

Canvi instantani

Koeman només va patir en el primer temps, perquè immediatament després de la represa va arribar l’1-0 de Messi. L’efecte del descans es va veure a l’instant. En dos minuts. El tècnic va observar que en la fase inicial l’equip exhibia una preocupant lentitud, i ho va pagar Miralem Pjanic amb la seva substitució. El bosnià va ser retirat en benefici d’Ousmane Dembélé, un altre davanter, perquè jugués obert i es generessin més espais. Pedri va retardar la seva posició, i la millora va ser instantània.

«Pjanic ha de millorar el seu ritme de pilota. Si canvies un jugador sembla que sigui el culpable, però els altres tampoc han imprès més ritme», va explicar Koeman, atribuint el relleu a una mera qüestió tàctica. No obstant, Pjanic només ha sigut titular en 13 partits malgrat haver sigut el fitxatge més car de la temporada (60 milions més 5 en variables, vinculat a l’intercanvi d’Arthur amb la Juventus). Un fitxatge, per cert, que Koeman es va trobar ja tancat.

Jordi Alba va opinar que la millora operada després del descans no va ser producte només de la xerrada de l’entrenador. «Vam fer de seguida l’1-0 i això ens va donar seguretat i que es creessin més espais», va reconèixer. El defensa, un dels «més grans» en paraules de Koeman, se sent interpel·lat per l’entrenador per col·laborar en el fet que els joves «se sentin més còmodes i vagin aprenent els conceptes del joc».

La distància respecte al liderat (5 punts) no és insalvable. Ni de bon tros. «Hi ha Lliga, sí, hi ha Lliga. Sabem que depenem de nosaltres. Segur que els altres fallaran, i el que falli menys s’emportarà el títol», va valorar.

nL’àgora barcelonista sempre ha tingut inclinació a construir fogueres a les quals foragitar els futbolistes que no satisfan les expectatives. Aquests dies, amb els mals resultats, les llistes han abundat i després de cada partit depressiu s’hi han afegit amb vehemència un o dos noms. Si es poguessin acarar les que han anat escrivint cada soci, segur que hi hauria coincidències sobre quatre o cinc jugadors per enviar al foc etern: Griezmann, per descomptat, Lenglet, Umtiti, Braithwaite, Coutinho fins i tot sense jugar... Com les pizzes, que cada un inclogui el nom-ingredient del seu gust.

Koeman va realitzar ahir cinc canvis respecte a l’onze que va deixar pàl·lid el barcelonisme davant el Cadis, i l’espectacle no va millorar. La realitat és que resulta molt fàcil elegir jugadors prescindibles. Potser perquè el que es diu imprescindible ara mateix, o ell o infern, només ho és Messi. Sense la resta es pot sobreviure, inclosos futbolistes tan extraordinaris com Ter Stegen, Pedri o De Jong. ¿Però sense Messi?

Tot costa massa jugui qui jugui. La superioritat aclaparadora que hauria d’imposar la plantilla més ben pagada del món sobre l’Elx, el tercer equip per la cua de la Lliga, no es va manifestar fins ben entrada la segona part i perquè Messi va voler que fos així. Trincão, igual com Dembélé l’altre dia, va demostrar de nou que és capaç de prometre obres mestres però a l’arribar a l’àrea és com si li entrés suor als ulls. A ell i al francès se’ls ennuvola la mirada.

És el Barça un equip que juga en general a poca velocitat, més al peu que a l’espai, amb una pressió alta descompensada i les idees limitades. Sí, hi va haver més ritme en la segona meitat. És d’imaginar que a Koeman se li va inflar la vena en el descans. Però no inspira gaire confiança, aquesta és la veritat. No és un bloc compacte, les posicions no acaben d’estar juntes, i qualsevol extrem rival pot semblar en un moment determinat Mbappé.

Ahir es va guanyar, la pròxima vegada ja es veurà. I així passen els partits. Resignació.

n