Mendy salva un triomf agònic per al Madrid

L’Atalanta, amb un menys gairebé tot el partit, va contenir amb solvència l’equip blanc, incapaç de sentenciar amb tot de cara.

Al Madrid se li va posar tot de cara en la seva visita a Bèrgam. Va tenir un jugador més des del primer quart d’hora, després d’una expulsió molt discutible que va obligar l’Atalanta a esdevenir contra la seva naturalesa un equip defensiu. A més, es va lesionar el millor atacant dels italians i el domini dels de Zidane va ser tan absolut com escàs el perill que va generar. Sumit en un ritme lent i atrapat en una circulació de pilota sense profunditat, va tenir l’oportunitat de sentenciar una eliminatòria que queda oberta per a la tornada, però de cara per als blancs gràcies al darrer gol de Mendy, una anomalia pròpia del partit.

Amb nou baixes a l’esquena, les opcions de Zidane per sorprendre amb l’alineació eren molt limitades. Només podia fer una modificació, i la va fer. Va asseure Mariano per donar-li una oportunitat a Isco. El malagueny va actuar, des de la posició de 9, com un centrecampista més, integrat en la circulació còmoda de què va disfrutar l’equip.

Perquè el Madrid es va trobar un rival amb un joc extint a la Lliga

espanyola. L’Atalanta defensa permanentment al caire de l’abisme, amb pressió individualitzada, amb el risc necessari per atacar com un aiguat que arrasa amb tot. Va ser així fins a l’expulsió de Freuler després del quart d’hora. Gràcies a Isco i Vinicius, el Madrid va trobar l’espai per a una carrera de Mendy, que va ser enderrocat a la frontal de l’àrea en una jugada que l’àrbitre va considerar targeta vermella davant l’estupor dels presents.

Gollini (5); Toloi (6), Romero (6), Djimsiti (5); Maehle (6), De Roon (7), Freuler (sc), Gosens (7); Pessina (6);

Muriel (5), Zapata (7). Tècnic: Gian Piero Gasperini (6). Canvis: Pasalic (6) per Zapata (m. 29), Ilicic (4) per Muriel (m. 55), Palomino (s. q.) per Maehle (m. 84), Malinovskyi (s. q.) per Ilicic (m. 84).

Courtois (6); Lucas Vázquez (6), Varane (5), Nacho (7), Mendy (8); Modric (7), Casemiro (7), Kroos (7); Asensio (4), Isco (7), Vinicius (5).

Tècnic: Zinedine Zidane (6).

Canvis: Mariano (5) per Vinicius (m. 56), Hugo Duro (6) per Asensio (m. 75), Arribas (6) per Isco (m. 75).

0-1 (m. 85) Mendy.

Tobias Stieler (3), alemany. Casemiro, Mendy, Gosens.

Freuler.

No van acabar aquí els problemes de l’Atalanta. Abans de la mitja hora es va lesionar Zapata i el conjunt italià va perdre la seva referència en atac, tot i que Gasperini va aprofitar per reestructurar el seu equip amb un altre centrecampista i canviar la seva idea de joc per un pla més mesurat.

Oportunitat perduda

Al Madrid se li va posar tot a favor, una oportunitat immillorable per liquidar una eliminatòria que va passar de ser perillosa a un regal. El domini blanc era gairebé absolut, però les ocasions eren escasses. El millor va arribar abans del descans, com ja va sent habitual: va ser un cop de cap de Casemiro, el segon màxim golejador de l’equip, que més tard va veure la targeta groga i no podrà jugar en la tornada.

La segona part va transitar amb el Madrid instal·lat als voltants de l’àrea rival, però sense generar perill més que a batzegades, de forma gairebé accidental, sense solucions, sense prou velocitat per desbordar. L’única forma que arribés un gol semblava que havia de ser amb una extravagància, una singularitat inesperada. Així va arribar, a cinc minuts del final, un xut de Mendy des de fora de l’àrea.

n