Acord sobre RTVE
El pacte entre el Govern i el PP per renovar el consell de la corporació ha de servir d’exemple per a l’entesa sobre altres institucions de l’Estat
L’acord entre el Govern i el PP per renovar el consell d’administració de RTVE és un pas positiu i necessari per renovar la composició d’algunes de les institucions de l’Estat amb el mandat vençut i prolongat a causa de la falta d’entesa entre els grans partits. En el cas de la ràdio i la televisió públiques, la solució provisional, encarnada per Rosa María Mateo, no deixava de ser un pedaç tenint en compte la pretensió inicial que fos per un curt període de temps abans d’aplicarse el que la llei estableix. I impedia disposar d’un programa d’actuacions a llarg termini, indispensable perquè RTVE competeixi en igualtat de condicions amb els altres operadors.
Més enllà d’aquestes consideracions, l’exemple de l’acord aplicat a RTVE ha de reforçar la disposició de la coalició de Govern i del PP per arribar a grans acords, tan indispensables com ineludibles, per renovar el Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional i altres instàncies fonamentals en un sistema democràtic. L’obstinació a convertir tals renovacions en un instrument de litigi amb els adversaris polítics ni està justificat ni és útil enmig d’una crisi social i el cansament manifest d’una part significativa de l’opinió pública, convidada a presenciar un inacabable intercanvi de retrets al Congrés dels Diputats.
Els motius que han portat a rebaixar la tensió permanent entre el Govern i el PP importen menys que el resultat final, fins i tot admetent l’obstinació d’aquest partit a silenciar el nom de Podem al donar compte de l’acord aconseguit. Que hagi sigut el mal resultat obtingut a Catalunya pel PP i el molt bo obtingut pel PSC, el desgast dels populars pel cas Bárcenas, les escomeses de Vox o una combinació de tots aquests ingredients el que hagi permès sanejar l’atmosfera política importa menys que el sanejament en si mateix. Si no es manté, serà impossible avançar en la bona direcció, perquè la renovació del consell de RTVE, amb ser important, té menys transcendència institucional que altres de pendents.
La incomoditat dels grups parlamentaris que no han sigut requerits a l’hora de negociar l’acord és comprensible i s’ha de corregir en el futur. Però el cert és que s’han imposat la força dels fets i la inèrcia històrica d’un bipartidisme imperfecte que va deixar d’existir fa anys. Dit d’una altra manera, per aconseguir la renovació de diferents organismes de l’Estat és imprescindible que els dos grans partits es posin d’acord; sense aquest acord és impossible concretar les majories necessàries perquè els canvis tirin endavant, si bé seria desitjable que s’hi sumessin la resta de forces polítiques.
Si aquest primer acord serveix de referència perquè arreli la cultura dels grans consensos d’Estat, necessaris en tota democràcia moderna, s’haurà fet un gran pas. És innecessari remarcar que a l’ombra de la bronca diària i de l’encreuament de desqualificacions s’alimenta el discurs de l’extrema dreta i s’eixampla la bretxa entre els ciutadans i les institucions. És aquest un fenomen del nostre temps que només es pot combatre amb compromisos entre adversaris polítics predisposats al pacte.