Mediaset, un negoci a cop d’enverinar els sentiments
> L’exposició pública de les misèries humanes ha sigut una constant de la cadena, que ha acomiadat Antonio David Flores
Les revelacions i confessions de Rocío Carrasco a Telecinco no per tristament habituals han deixat de sorprendre i indignar. El relat d’intent de suïcidi, de la pèrdua de relació amb els seus fills, d’agressions físiques i verbals ha aixecat una nova onada de solidaritat i ha encès de nou el debat de la persistent i immutable violència masclista. Però per a la cadena, l’emissió de la primera part del documental Rocío. Contar la verdad para seguir viva ha suposat un nou i incontestable èxit d’audiència amb 3,7 milions d’espectadors i un 33,2% de quota de pantalla. El xou presentat per un greu Jorge Javier Vázquez va arribar a ser vist en algun moment per 9.597.000 persones, segons dades de Barlovento Comunicación.
Amb l’emissió de 120 anuncis, a 30.000 euros segons tarifa de Tele 5, Mediaset va recaptar en els 120 minuts de durada del reportatge la gens menyspreable xifra de 3,6 milions d’euros. Un bon negoci, i és que d’això es tracta, de fer negoci. Un negoci basat en l’exhibició de les virtuts i misèries personals de personatges públics o més o menys famosos que un dia rere l’altre poden ser criticats i injuriats, com la mateixa Rocío Carrasco ho ha sigut pel seu exmarit durant anys en els programes de la cadena, o una nit convertir-se en els protagonistes absoluts i ser elevats als altars o baixar als inferns, com li ha passat a Antonio David, fulminantment acomiadat per la cadena després de l’emissió del documental.
«Nosaltres fem televisió per als anunciants», va afirmar Vasile, conseller delegat de l’ens
L’exhibició de la víscera
Des dels seus inicis, Mediaset i, en concret, el seu canal estrella Telecinco, han mostrat sempre una especial volença per l’exhibició de la víscera, en paraules del crític de televisió d’EL PERIÓDICO, Ferran Monegal. Programes on el morbo, el sensacionalisme, el titular gruixut i l’escàndol fingit o directament buscat han sigut norma. Cal ressenyar molt especialment en aquest aspecte Esta noche cruzamos el Mississippi (1995-1997), presentat pel periodista Pepe Navarro,
i el judici paral·lel que durant setmanes va fer del crim d’Alcàsser, o la mofa i l’escarni, més o menys evidents, que va fer de personatges com la Veneno. I la La noria, amb la polèmica que va suposar l’entrevista, mitjançant pagament, amb la mare del Cuco, el menor implicat en la desaparició de Marta del Castillo el 2009.
Un pioner Aquí hay tomate i un posterior Hormigas blancas, amb un pletòric, extravertit i cada vegada més popular Jorge Javier Vázquez, van començar a mostrar i a tractar d’una altra manera els fins al moment venerats i respectats personatges del paper cuixé o de la premsa rosa. Espais on la cosificació de la dona i les actituds masclistes i tòxiques eren molt presents. Les populars Mamachicho i la seva inefable coreografia a Tutti frutti i Las noches de tal y tal, en les quals un Jesús Gil amb crucifix d’or al coll comentava l’actualitat des d’un jacuzzi envoltat d’exuberants joves en biquini. O els dating show de lligar fàcilment Contacto con tacto, amb Bertín Osborne, i Me quedo contigo, amb Jesús Vázquez, on es convidava diversos homes a elegir entre dues o 20 dones, segons l’espai.
Programes com Gran hermano, que també va buscar i va abusar de situacions i moments dantescos i denunciables, amb el trist i ja històric episodi de l’expulsió de Carlos el Yoyas Navarro per violència verbal i física contra Fayna Bethencourt en l’edició del 2001 i especialment amb el cas de Carlota Prado, la jove presumptament violada per un altre concursant, succés que es troba actualment als tribunals.
Però per damunt de tot i de tots ha sobresortit Sálvame, mascaró de proa de la cadena i caixa de reclutament de milers d’espectadors, on la picabaralla sentimental fa anys que alimenta el programa. Personatges que s’alimenten i retroalimenten, que un dia són jutge i l’altre, part. Com va dir en el seu dia Paolo Vasile, conseller delegat de la cadena, «nosaltres fem televisió per als anunciants».