El Parlament podria blindar l’escó de Borràs si s’obre judici contra ella
> Els precedents jurídics dificulten que l’oposició la suspengui com a diputada malgrat el que indica el reglament de la Cambra
Com és sabut, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, està sent investigada per corrupció en relació amb la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Quan aquestes indagacions arribin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’obrirà un procés que pot desembocar en l’obertura de judici oral. En aquell moment, el reglament del Parlament preveu la possible suspensió de Borràs com a diputada. Però segons fonts jurídiques aquesta possibilitat és més que remota, fet pel qual no faria falta arribar al que Borràs ha proposat: reformar el reglament de la Cambra per blindar-se encara més davant un eventual judici oral. Davant aquesta opció, Ciutadans ha contraatacat presentant ja una iniciativa parlamentària per evitar aquesta reforma del reglament, adduint que la nova presidenta de la Cambra pretén «evitar les seves responsabilitats com a política».
L’actual reglament del Parlament estableix que, en casos d’una acusació per delictes de corrupció, la Mesa del Parlament «ha d’acordar la suspensió» del diputat afectat «de manera immediata» quan s’obri judici oral. Però afegeix de seguida que «si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable», serà necessari un dictamen previ de la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Aquest concepte dels «dubtes» ja obre una porta perquè la decisió sigui una altra diferent de la suspensió. De fet, segons l’entorn de Borràs, aquesta possible suspensió «immediata» és «un disbarat jurídic contrari a la jurisprudència d’Estrasburg, a la Comissió de Venècia i a la jurisdicció internacional». Una suspensió, per cert, avalada al seu dia per JxCat.
Precedents legals
Un informe dels serveis jurídics de juliol del 2018, referit a la decisió del Tribunal Suprem de suspendre com a diputats els líders del procés a l’estranger o a la presó, adverteix que «la tramitació d’un procés judicial no impedeix, amb caràcter general, que un parlamentari a qui s’atribueix la comissió d’un delicte dels denominats genèricament de corrupció continuï exercint el seu càrrec públic fins que no es dicti sentència de condemna ferma i s’executi».
A més, respecte al concepte corrupció, el document delimita que ha de tractar-se de casos relacionats amb «suborn actiu i passiu» o «tràfic d’influències», però no amb «la desviació o canvi de finalitat deslleial dels cabals públics». També es recorda que, amb caràcter general, la llei d’enjudiciament criminal preveu la privació de llibertat en cas de sentència ferma.
L’informe obre una altra via: una possible substitució temporal del diputat o diputada que finalment fos suspès, i que aquest pogués tornar a les seves funcions si el procediment judicial acaba favorablement per als seus interessos. A tot això, els juristes recorden que, abans d’una possible suspensió, la Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’emetre un dictamen després del qual el ple hauria de decidir per majoria absoluta la suspensió.
La CUP i la desconnexió
La possibilitat de suspendre un parlamentari a qui s’obri judici per corrupció és una novetat introduïda al Parlament el 2017 a instàncies de la CUP quan JxCat i ERC van obrir el meló de la reforma de les normes parlamentàries per poder introduir les anomenades lleis de desconnexió (la del referèndum i la de transitorietat jurídica) per lectura única per tal d’evitar que la maniobra fos recorreguda. Els cupaires van exigir, a canvi de recolzar aquesta polèmica actuació, introduir qüestions relatives a la corrupció, inclosa la insòlita introducció d’un «mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau».
Ara és quan Laura Borràs, el seu entorn, i els informes jurídics constaten com aquest precepte reglamentari no serà un escull definitiu perquè ella continuï com a parlamentària quan previsiblement se li obri judici. Curiosament seria de nou la CUP la decisiva perquè existís o no una majoria a la Mesa a favor de la suspensió de Borràs, o una majoria absoluta de diputats si es produeix una votació en el ple.
La CUP tindria l’última paraula sobre la suspensió en una votació de la Mesa o del ple