La UE aprova les primeres sancions contra la Xina des de Tiananmen
> Els Vint-i-set castiguen quatre alts càrrecs xinesos per la repressió a Xinjiang > Pequín respon prohibint l’entrada a 5 eurodiputats
La decisió dels Vint-i-set d’utilitzar novament el mecanisme per castigar els abusos de drets humans al món amenaça d’obrir un nou front amb la Xina. Els ministres d’exteriors de la Unió Europea van acordar ahir sancionar uns altres 11 individus i quatre entitats, entre els quals quatre alts càrrecs i una empresa xinesa considerats responsables de greus abusos contra els drets humans de la minoria musulmana uigur de la regió autònoma de Xinjiang. És la primera vegada des de la matança de la plaça de Tiananmen el 1989 que la UE imposa sancions contra la Xina.
Concretament, entre les persones sancionades, amb prohibició de viatge al territori comunitari i la congelació de béns a la UE, hi ha el director de l’oficina de seguretat pública de Xinjiang, Chen Mingguo, que ja va ser castigat l’any passat pels Estats Units, així com diversos alts càrrecs i l’exresponsable del Partit Comunista de la regió, Zhu Hailun, considerat l’arquitecte del programa de detencions massives.
És la segona vegada que la UE aplica el mecanisme que va estrenar a principis d’aquest mes castigant quatre alts càrrecs russos implicats en la persecució i l’empresonament d’Alexei Navalni. En aquesta ocasió, no obstant, ha sigut en «coordinació perfecta», tal com ho va definir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, amb els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà que també han volgut enviar «un missatge potent» a l’aprovar sancions pel que el secretari d’estat nord-americà, Anthony Blinken, qualifica de «genocidi i crims contra la humanitat a Xinjiang».
La resposta de la Xina no es va fer esperar. «Aquesta mesura, basada únicament en mentides i desinformació, interfereix greument en els assumptes interns de la Xina, i soscava greument les relacions entre la Xina i la UE», va denunciar en un comunicat.
nobrir un parèntesi en les seves promeses reformistes, i va monopolitzar la seva agenda i posar a prova la qualitat del seu lideratge. Durant la primera onada de la Covid19, els francesos es van mostrar benèvols. Ni la tardana reacció de les autoritats davant la propagació del virus, ni l’escassetat de mascaretes van passar factura a Macron.
«Estem en guerra. Una guerra sanitària, però l’enemic és allà. Invisible, esmunyedís», va advertir Macron fa 12 mesos abans de decretar un confinament nacional destinat a contenir l’epidèmia. Des d’aleshores, les restriccions sanitàries s’han anat succeint fins a les últimes restriccions del cap de setmana passat.
Tornar a la casella de sortida
¿Tantes privacions per, un any després, tornar a la casella de sortida? ¿Quan s’acabarà aquesta «guerra»? La benevolència té els seus límits i els interrogants guanyen terreny en els 16 departaments –inclosa la regió de París– afectats per les noves restriccions, en vigor des de dissabte.
n