Carrers d’Oviedo
Ja està en òrbita el nanosatèl·lit Enxaneta, el primer projecte espacial de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les empreses Open Cosmos i Sateliot. El seu objectiu és fer arribar la connectivitat d’internet allà on sigui necessària –més enllà dels nuclis d’alta població– per facilitar l’anomenada internet de les coses (IoT). La seva aplicació en la indústria, la ramaderia, la sanitat o qualsevol altre sector és especialment valuosa.
El llançament forma part d’un pla més ambiciós, Catalan New Space Strategy, que uneix el Govern, les empreses i altres agents d’innovació. Cofinançat pel Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) pretén col·locar Catalunya al mapa de l’economia de l’espai. Parlem d’indústria i innovació. Parlem de llocs de treball.
Més enllà de la propaganda sobiranista amb què va voler vendre’s la NASA catalana, més enllà d’exageracions triomfalistes, el projecte no mereix ni burles ni menyspreus. És una notícia excel·lent que, entre tantes ombres i incerteses, s’entrevegin oportunitats tangibles de prosperitat laboral.
Un present de tenebres no pot llastar el futur.
nSi llegeixes l’edicte de lAjuntament d’Oviedo, sembla que es tracti d’un simple acte formal, d’un tràmit administratiu a través del qual s’executa la sentència d’un tribunal. El que no diu el paper, però, és que el recurs que va entrar al jutjat i que va originar la sentència va ser presentat per la Hermandad de Defensores de Oviedo, amb el suport del PP.
Es tractava de tornar a instaurar al nomenclàtor de la capital asturiana els noms d’uns carrers que el tripartit d’esquerres havia canviat. Un cop rebuda la notificació judicial, l’ajuntament «se aquieta a la sentencia», és a dir, en termes legals, se sotmet a la decisió sense presentar recurs. Tu diràs. Però si van ser ells mateixos els promotors del canvi!
¿Els canvis? García Lorca torna a dir-se Calvo Sotelo; el carrer de las Trece Rosas serà oficialment el del Coronel Aranda, un militar que va sufocar la Revolució d’Astúries; i Libertad (que és un anhel) ara s’anomenarà un altre cop Liberación (que és una imposició).
El canvi més destraler, però, més ignominiós i més barroer és el de Charles Darwin per Alférez Provisional, amb la qual cosa es demostra, certament, que venim del mico. I hi tornem.
n