Enginyoses estocades dialèctiques de l’editor

Missives rellevants

«També he de confessar-te amb franquesa que l’estil de la teva carta, tot i que retòricament valuós en el seu gènere, m’ha semblat una mica aparatós i melodramàtic». Així escrivia Herralde el 31 de març de 1971 a l’agent Carme Balcells, a qui és fàcil imaginar en plena ofensiva. Aquest és un dels elegants sarcasmes que l’editor transmet en les seves cartes. A Fernando Sánchez-Dragó, aleshores editor a Círculo de Lectores, li retreu que la seva negativa a recollir la molt estimable El héroe de las mansardas de Mansard, d’Álvaro Pombo: «No saps com valoro el teu paper d’inflexible porter de la qualitat literària».

El 1985, un article aparegut al Món porta l’editor a enviar una carta a l’editor del setmanari, ja que en un article s’afirmava que una editorial [evidentment Anagrama] havia pressionat l’agent literari de Patricia Highsmith amenaçant-lo d’enviarlo als «nois de la Crida» per bloquejar els drets d’una de les obres de l’autora en català. «Jo ignorava, confesso, que els nois de la Crida es consideraven utilitzables com a comandos de possibles estratègies transparentment mercantils». I afegeix: «Tenint en compte la seva vigorosa concepció patriòtica dels assumptes editorials, suggereixo la publicació del Mein Kampf en nom de la desitjable normalització. De la mateixa manera que Catalunya serà pornogràfica o no serà volem (tot i que sense exagerar) feixistes catalans».