De treball d’universitat a conquistar un premi Gaudí
‘Les dues nits d’ahir’, film ideat com el projecte final de carrera de quatre joves, distingit pel públic del cine català.
De bon matí per a ells, però a l’hora en què un anglès ja demana les postres, a Gerard Vidal i Ignasi Àvila encara els pesa una celebració que va començar diumenge a la tarda. «Segur que comences dient que tots dos ens hem demanat un Aquarius», diuen rient. Bona. És dilluns i diumenge a la nit van rebre el premi especial del públic dels Gaudí per la seva pel·lícula Les dues nits d’ahir, creada pels ja citats juntament amb Pau Cruanyes i Eudald Valdi. Al primer d’aquests últims el despertador li va recordar que, en efecte, era dilluns. El segon segurament comença la setmana en dimarts. El despertador té la puntada de peu ben merescuda.
Les dues nits d’ahir és l’opera prima d’aquests quatre joves barcelonins, tots nascuts el 1995 i que a diferents nivells estan ficant la poteta en el món audiovisual. Una obra que va anar creixent des que se la van plantejar com a projecte final del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Una pel·lícula delicada de pressupost ínfim, però amb voluntat (des del 2017 que hi dediquen diversos dies a la setmana),
Vidal, Àvila, Valdi i Cruanyes ja havien sigut distingits al festival de Màlaga
ambició i talent de sobres. Amb una campanya de micromecenatge van aconseguir uns 10.000 euros, als quals van afegir diners de la seva butxaca. Ningú ha vist ni un duro i la llista de favors que deuen és llarga. ¿Infraestructura? «Tot molt punk», diu Àvila. Però déun’hi-do. Ha valgut la pena. I una sort per al cine català, pobre en recursos però ric en coses que són poc menys que miracles.
Els Gaudí els van reconèixer el treball també amb una nominació a millor pel·lícula en català. «Crec que ens veien com nens petits fent-la grossa», comenten, entre rialles, Vidal i Àvila sobre la seva presència a la gala. Als Gaudí arribaven com outsiders però ja havent sigut reconeguts per la secció Zonazine del festival de Màlaga amb dos guardons: Biznaga de Plata a la millor direcció i al millor actor. Era la primera pel·lícula de tot l’equip. «Sabíem que volíem treballar amb gent que volgués fer aquesta pel·li, amb confiança, exposa Vidal. Per a això han anat trucant a la porta d’amics. O coneguts, com els tres actors protagonistes (Arnau Comas, Judit Cortina, Oriol Llobet), que teixeixen al film una complicitat contagiosa.
Aquesta road-movie tracta sobre la mort prematura d’un amic, el dol, a través d’un viatge a enlloc de tres col·legues per escampar les cendres del mort. Una idea basada en sentiments reals i experiències pròpies: la mort sobtada d’un amic d’infància d’un d’ells. «Ens agradava la idea de visibilitzar aquestes coses, perquè no se’ns educa en el fet que aquestes coses poden passar».
El film és un viatge que s’acosta al deliri conduït per personatges plens de confusió. «La pel·lícula retrata el moment abans que t’adonis què ha passat», diu Vidal, encarregat de la banda sonora amb el seu àlies musical (The Bird Yellow) i director juntament amb Cruanyes de la cinta. «És una muntanya russa d’emocions, personatges que han sigut sacsejats. Volíem moments de drama i d’eufòria. Poden perdre el cap, ser una fills de puta, però no estan en un moment de preocupar-se per això», afirma. El film va arribar a les sales de cine fa 10 dies i, de moment, desconeixen quin destí l’espera.
n