Mor el reivindicatiu poeta polonès Adam Zagajewski

Diumenge passat moria en un hospital de Cracòvia el poeta i assagista Adam Zagajewski. De 75 anys, candidat des del 2007 al Nobel i primer premi Princesa d’Astúries de les Lletres en llengua polonesa (2017), les seves obres van ser prohibides pel règim comunista per la seva forta càrrega política, per la qual cosa va viure exiliat des de 1982 i durant 20 anys a França i els Estats Units. No va tornar a Cracòvia fins al 2002.

Zagajewski (Lviv, avui Ucraïna, 1945) va estudiar filosofia i psicologia a Gliwice i Cracòvia a la Universitat Jagellònica, on va exercir com a professor. Allà es va gestar la figura del poeta llibertari i es va alçar en un dels màxims exponents de la Generació del 68 de Cracòvia, en un context en què les lletres s’havien d’ajustar a les exigències socialistes imposades per una Varsòvia controlada per Moscou.

Zagajewski aviat va formar el seu propi grup de poetes i es va endinsar en el terreny de la reivindicació política firmant manifestos demanant més llibertat. A poemaris com a Comunicado i Tienda de carne va denunciar la falsedat del llenguatge oficialista, demandant sinceritat en el discurs públic. En l’exili va dir haver descobert que «la poesia és més enllà de les immediates lluites partidistes, i fins i tot més enllà de la rebel·lió –fins i tot la més justificada– contra la tirania».

En les últimes dècades els seus poemaris van passar a ser més contemplatius per endinsar-se en el terreny de l’existencial amb obres, moltes publicades per Acantilado, com Solidaridad y soledad o Antenas. En la seva poesia brota la recerca de la bellesa mantenint dues constants que el defineixen com a poeta i home: fondària humana i una fina sensibilitat estètica. També va ser autor d’assajos –com Dos ciudades– tres novel·les i el llibre de memòries En la belleza ajena.n