Renaixement dels veterans

El concepte de les vaques sagrades es va fer popular durant l’època de Johan Cruyff quan l’holandès reclamava als seus jugadors més veterans que donessin la cara en situacions crítiques. Fa unes setmanes, sense arribar a dir-ho així, Ronald Koeman va fer el mateix. Els jugadors més veterans de l’equip havien de donar la cara. Koeman els va assenyalar, els va posar pes sobre les espatlles però al seu torn els va oferir la solució amb un canvi de sistema.

L’equip ha guanyat col·lectivament, però les versions individuals també han millorat. Amb la protecció dels tres centrals i l’equip fent un pas endavant en la pressió, hem recuperat una gran versió de Busquets, per exemple. Resulta impossible que les seves cames deixin de notar les 13 temporades que fa que són a l’elit, però la seva intel·ligència i experiència de nou el converteixen en un jugador molt útil per al Barça.

Una cosa semblant passa a Jordi Alba, que mai ha destacat per ser un bon defensa, però que gràcies al sistema ara torna a posar a l’aparador les seves millors virtuts ofensives. Fins i tot Messi rep amb més llibertat, ja que es veu beneficiat per l’amenaça constant de Dembelé en punta, que obliga els centrals a retardar la seva posició.

Cares sota sospita

Koeman ha trobat la tecla i el joc actual del Barça no només beneficia els més veterans, també els joves, però amb ells hi havia paciència, i una indulgència més que justificada. En canvi, les cares conegudes estaven sota sospita, ja que els recordàvem a la foto de Roma, en la de Liverpool o en la de Lisboa amb el Bayern.

Aquest Barça torna a tenir un rumb, i tot i que convé no equivocar-se, la regeneració ha de seguir, sempre és bo tenir pausa. Tots semblen viure una nova joventut i segur que no serà eterna. El Barça ha de continuar la regeneració que va iniciar l’estiu passat, però comprovar que alguns veterans continuen sent vàlids pot ser important per poder retocar en aquelles posicions en què toca marcar diferències.

n