El paper de Puigdemont inflama les negociacions sobre el Govern
El pacte d’ERC amb la CUP inclou el suport als pressupostos
Carles Puigdemont és alguna cosa més que el líder de Junts per Catalunya. És la personalització d’una estratègia, és un poder indiscutit amb tentacles des de l’estranger al Govern de Torra i a les organitzacions cíviques de l’independentisme. JxCat té, doncs, una línia vermella que es diu Puigdemont. I la principal espina clavada amb ERC és precisament la investidura no nascuda de l’expresident, de la qual culpen el republicà Roger Torrent. Però ¿què farà Puigdemont si el republicà Pere Aragonès és investit i agafa les regnes sense demanar permís per a res a Waterloo? Aquest és el gran enigma, de la resposta del qual depèn, en gran part, l’èxit o no de les negociacions entre ERC i Junts.
Quan el líder postconvergent va guanyar les eleccions de la trinxera independentista, el 21-D del 2017, va idear un doble nivell de governança, ja que coneixia els obstacles que l’Estat (i la mateixa lògica) posaria a una presidència de la Generalitat des de Waterloo.
Mans lliures
Allà va néixer la idea del Consell per la República (CxR), com a govern a l’exili amb una assemblea de representants que no són elegits per sufragi, sinó pel càrrec que ocupen en cadascuna de les administracions on sí que es vota. És a dir, un òrgan amb les mans lliures per teixir i desteixir l’estratègia cap a la independència de Catalunya. La Generalitat autonòmica s’hauria quedat poc menys que com una gestoria per liquidar el dia a dia. Òbviament, Puigdemont presidiria el Consell per la República i un «altre candidat de JxCat», el Govern.
Aquest esquema de Puigdemont i del seu CxR mai ha funcionat com a comandament unitari (ERC i la CUP l’han minimitzat) i xoca frontalment amb els designis d’ERC, la guanyadora, aquesta vegada, de la conferència independentista, utilitzant termes de l’NBA. La futurible consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va ser molt clara ahir a RNE. «Ni ERC ni la CUP veuen el Consell per la República com l’òrgan de direcció col·legiada per portar l’estratègia del procés independentista», com proposa Junts, va dir, tot i que sí que reconeix la importància d’aquest organisme. I va sentenciar que Puigdemont «ha de tenir el seu paper». L’exconsellera Meritxell Serret, a Nació Digital, va sentenciar que el Consell «ha tingut un biaix partidista».
Junts apunta que el paper de l’expresident no és el principal escull, sinó que és el full de ruta. ERC no afirma ni nega res i només respon sorneguerament amb un «¿veritat que ho sembla?» quan s’inquireix sobre si el rol de Puigdemont està complicant la negociació. Sobre el full de ruta, ERC insisteix que s’ha avançat i recorda el preacord amb la CUP, que esmenta el «nou