Dret a advocat i a justícia gratuïta
Una norma catalana recull l’obligatorietat que un lletrat d’ofici brindi assistència a les dones agredides a la comissaria.
L’advocacia catalana va veure complerta una de les seves reivindicacions històriques en la llei de violència masclista aprovada pel Parlament el desembre passat (17/2020) i que recull l’obligatorietat que un lletrat assisteixi les víctimes d’agressions per part de la seva parella o exparella des de la seva primera declaració a la comissaria. L’acompanyament d’un advocat en el moment previ de la interposició de la denúncia garanteix que la dona rebi una informació completa de l’ús dels drets que té, segons relaten les conclusions del tercer Congrés del Torn d’Ofici celebrat la setmana passada a Barcelona. Els advocats d’ofici de la capital catalana van realitzar el 2020 3.830 atencions d’aquesta naturalesa (el 2019, 4.202). El nombre de denúncies per maltractament contra la dona va descendir a tot Espanya un 10% a causa de la crisi sanitària per la Covid i el confinament.
«Les víctimes de violència masclista tenen des del primer moment no només la possibilitat d’acudir amb un advocat d’ofici a la comissaria, sinó també, per llei, el dret a l’assistència jurídica gratuïta, independentment dels recursos econòmics que tingui», assegura Carmen Valenzuela, responsable del servei del torn d’ofici del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. «És molt important, i els Mossos ho reconeixen, que les dones vagin acompanyats per un advocat. I és que ha de saber a què s’enfronta i el lletrat no només l’hi explicarà, sinó que també garantirà els seus drets», insisteix. Aquesta professional del Dret afirma que és habitual que les víctimes arribin davant la comissaria espantades i l’assistència d’un advocat pot tranquil·litzar-les, fins i tot ajudar a recordar detalls de l’agressió. La llei catalana estableix que «quan una dona acudeixi a una comissaria per presentar una denúncia com a conseqüència d’haver viscut qualsevol de les manifestacions de la violència masclista, els agents han de requerir al col·legi d’advocats la presència d’un lletrat».
La decisió del Suprem
Un altre dels elements que a partir d’ara afectarà les diligències judicials per violència masclista és la decisió del ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem del juliol del 2020 que va dictaminar que les víctimes de violència masclista que denunciïn la seva parella o exparella i es personen en la causa com a acusació particular no es poden acollir, com passava fins aleshores, a la dispensa de no declarar en el judici. La decisió té per objectiu final «emparar la resolució del conflicte per la víctima i després contribuir a la seva protecció».
La sentència de l’alt tribunal destacava que el dret de dispensa
«és incompatible amb la posició del denunciant com a víctima dels fets, sobretot en els casos de violència de gènere on la dona denuncia el seu cònjuge o persona unida per relació de fet anàloga a la matrimonial, havent naturalment d’atribuir-li la comissió d’uns fets que revesteixen els caràcters de delicte. I en alguns, és imprescindible la seva contribució processal perquè pugui activar-se el procés. Pretendre que la denunciant pugui abstenir-se de declarar és tant com deixar sense contingut el mateix significat de la seva denúncia inicial».
Valenzuela reconeix que hi ha víctimes que s’acullen a aquesta dispensa per por de la seva víctima o perquè tornen a estar junts. Com en moltes ocasions la dona és l’única testimoni del maltractament, la prova contra l’acusat pot esvair-se si no és que existeix, per exemple, un comunicat mèdic, i conduir a una absolució. Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) revelen que el 2020 set de cada 10 sentències per violència masclista van ser condemnatòries (el 73,01, un màxim històric).
El 2020, set de cada 10 sentències per violència masclista van ser condemnes, màxim històric