De Madrid als dimonis
No ha hagut de passar ni mig segle perquè aquella ciutat que, orgullosa per l’èxit de la Transició, es va autoproclamar capital de la modernitat en detriment de Barcelona i fins i tot de París o Berlín, hagi transitat de passar la mà per la cara del cel a convocar, concentrar i deslligar els més vells i maleïts dimonis d’Espanya. Només ha calgut practicar unes esquerdes a la capa d’asfalt que els recobria perquè sortissin en tromba contra el primer dels obstacles: el cosmopolitisme. Com a bons experts en aromes ràncies, els diables de Madrid saben que al món de les megalòpolis en xarxa no es pot ser essencialista i cosmopolita.
A tanta velocitat es despleguen una vegada solts que el vetust paquiderm encarregat de posar-los límit, el candidat Gabilondo, no ha trobat cap altra manera d’exorcitzar la catèrvola que expulsar l’encara vicepresident del Govern del seu partit del cercle cada vegada més reduït i més assetjat dels que encara es consideren habitants del paradís. Un moviment ideològicament tectònic de tanta envergadura només s’explica per la por. Perduts per perduts, si encara hi hagués electors de centre que no fossin gaire de dretes de tota la vida, un temps emmascarats però ara disposats a descarar-se, doncs que sàpiguen que el veterà i vetust PSOE no és tan presoner de l’esquerra anomenada transformadora com el PP de la dreta retrògrada.
Un moviment ideològicament tectònic de tanta envergadura com el que ha fet Gabilondo només s’explica per la por
En comptes de fer-los front, Gabilondo es posa de perfil.
En el duel secular entre els dos extrems que marquen i emmarquen la història de la Península, Barcelona torna a disposar d’una oportunitat, potser l’última, de reprendre l’esperit dels Maragall, avi i net, i rellançarse com a far i referent d’Europa.
Aquesta vegada, en comptes de deixar-se arrossegar i transformar-se en filial dels dimonis de Madrid, Barcelona podria despertar de nou la seva fortíssima personalitat i coliderar des del Mediterrani aquesta Europa que només podrà sobreviure al segle XXI si, de nou il·lusionada, és capaç de saltar per sobre dels seus propis averns.
n